Vist el dissabte 24 de febrer de 2024 al Teatre Gaudí de Barcelona
SINOPSI
Un conte ballat que ens parla d’un personatge: l’aneguet lleig. És pelut i gris. No té res a veure amb els seus germans ni amb la resta d’amics d’aquella granja a la que li sembla que pertany. Malgrat sentir-se que ningú l’estima i que no pertany enlloc, al final, gràcies al seu valor, paciència i esforç, lluita per trobar el seu camí en un món que d’entrada el rebutja i l’escarneix.
Finalment, el nostre particular heroi aconsegueix convertir-se en allò que està destinat a ser: un gran i bonic cigne amb unes ales brillants platejades que amb el sol, es tornen multicolor!! T’ho imagines?
L’obra presenta una reflexió sobre el valor i el respecte cap a tothom, sense importar la bellesa exterior, sinó la interior. Aquest Aneguet és multicolor i irradia llum i bondat per on passa.
COMPANYIA: NS (Núria Serra) Dansa
TÈCNIQUES: Dansa
IDIOMA: Català (només narrador) – DURADA: 50 Minuts
EDAT RECOMANADA: 3 A 8 anys
Un espectacle que pot agradar a petits i grans. Tot i que no segueix el guió estricte del conte de l’Aneguet Lleig, sí que hi veiem moltes coses, sobretot (i l’abstracció de la dansa fa que cadascú en pugui interpretar el que vulgui) les trobades, decebedores o satisfactòries, que va tenint amb d’altres animals. El seu camí és aprendre tot sol (la mare només apareix al principi) les coses més elementals de la vida. Fins que un dia, per a la seva sorpresa, ja és un cigne adult, que ens recorda precisament la seva mare.
El que més cal destacar de l’espectacle, a banda de la interpretació dels dos ballarins, molt correcta, és la tria musical, que no només aporta peces de classicisme popular (algun cop ho hem sentit, encara que no en sapiguem el nom) sinó la instrumentació tan original i els ritmes variats (tango, jazz, music hall i molts d’altres) que ens fa sentir mentre accedim al poema visual que ens entra pels ulls. I aquesta és una característica de la companyia que ja vaig destacar fent la crítica, en el seu dia, de ‘Els colors del Tic Tac’. Una dansa descriptiva, on reconeixem accions i emocions dels personatges. Vaja, que ens explica una història alternant entre la dansa i el teatre físic.
Un espectacle de petit-mitjà format, bastant idoni per a estrenar als infants en la dansa, i que pot anar a espais tan diferents com un Teatre Gaudí com a una aula de psicomotricitat d’una escola.
