Crònica del FITKAM 2026 a Montmeló

El FIKAM 2026 s’ha celebrat com cada any, a Montmeló, aquest cop el divendres 25 i dissabte 26 de setembre.

Programació Fitkam 2026

https://www.fitkam.cat/programacio-fitkam-2026/

Consideracions generals.

És aquest un festival d’espectacles per a públic familiar, que va néixer de la divisió del sector, fa un grapat d’anys, quan va néixer l’associació Kaku Mensi, impulsada per un conjunt de companyies d’espectacles escolars i familiars, que no podien tenir cabuda a la TTP (Teatre per a tots els públics) que mantenia aleshores (i ara) una bona relació amb les institucions culturals catalanes, però que no acollia tothom que es considerés una companyia professional del sector. Aleshores, Kacu Mensi va fer la proposta a l’Ajuntament de Montmeló, on hi tenia un pes important el Pere Fontanet, gestor cultural de llarga trajectòria. I es va iniciar el FITKAM, amb una meritòria trajectòria.

Quan aquesta divisió del sector va per fi arreglar-se, i es va dissoldre Kaku Mensi, incorporant-se la majoria dels membres a la TTP, el Festival tenia menys sentit, però l’Ajuntament no va voler deixar morir un esdeveniment que emplenava de famílies i espectacles de Montmeló, i que ja tenia una trajectòria, una tradició anual i un nom. I va passar a ser una Fira Municipal.

Podríem dir que va arribar en bon moment, perquè la Mostra d’Igualada es fa pels voltants de la Setmana Santa, poc abans de la Fira de Titelles de Lleida, i el Tast d’Espectacles de la Xarxa a l’octubre, i es notava el buit d’una fira del sector al setembre*, un moment idoni per a que els programadors (municipals, professionals i voluntaris) poguessin donar una última ullada a l’oferta d’espectacles, per a tancar les seves programacions de la temporada.

Aquell buit que va deixar la Fira de Cerdanyola, que també donava (què curiós) veu i aparador a una part petita d’una altra divisió,  la de les programacions no municipals de poblacions arreu del territori, entre la Fundació Xarxa, que va resultar la majoritària, i Rialles, que avui podríem dir que està representada (per herència personal) per La Sala de Sabadell i el seu festival ‘El més petit de tots’.

Era també, el FITKAM, una oportunitat de trobar-hi espectacles de petit-mitjà format, que no havien pogut entrar en La Mostra d’Igualada, per les raons que sigui.

Bé, el FITKAM ha seguit, amb aquest doble encert, del moment de l’any de la seva celebració, i el d’acollir espectacles que no tenen per què estar malament, però no han passat el tall a d’altres Festivals. I ho ha fet força bé. Comptant amb una participació i impuls de la TTP, que ha organitzat diverses activitats professionals, per convertir-lo en un bon punt de trobada dels professionals del sector.

… i aquest any:

Vaig assistir a 5 espectacles el dissabte 26, entre els que considerava més interessants per a mi. És el que passa als festivals i fires, en què has de triar, perquè resulta impossible veure’ls tots. L’única fira del sector que conec i que permet veure-ho tot, és el FETEN de Gijón, tradicionalment al febrer, Clar que tenir la possibilitat de veure entre 7 i 9 espectacles en un dia, pot arribar a ser molt esgotador mentalment.

El cas és que faré una petita ressenya de cada espectacle que vaig veure el dia 26 (amb un enllaç de la crítica corresponent, si aquesta existeix), tot comentant que hi ha hagut un parell de coses que em sembla que s’han de corregir: una d’elles és la justesa que hi ha entre l’acabada d’un espectacle i l’inici d’un altre. Justesa és un eufemisme. Que un espectacle acabi a les cinc i un altre comenci a la mateixa hora -per molt que afortunadament tots es troben a un màxim de 10 minuts caminant-, no és un impediment per al públic familiar, ja que no tenen la pretensió de veure el màxim d’espectacles en un dia. Però els professionals (companyies, programadors…) sí que volen aprofitar al màxim un dia que, no ens enganyem, és feiner per a tots ells.

La segona cosa, molt opinable naturalment, és la tria d’espais per a alguns espectacles, que pot deformar la percepció que en tinguin els que el veuen.

Anem a concretar, dissabte 26 de setembre:

11:00 hores. – GRATUÏT – Plaça de la Vila

La FAMÍLIA que va vèncer la POR – La Romancera Teatre 

https://www.recomana.cat/obra/el-conte-duna-nit-dhivern/critica/la-nit-mes-llarga-de-lany/

Espectacle unipersonal del Moi Aznar, ànima de la cia jovemeloguisjomelo.com Un espectacle amb dues facetes ben diferents, la de l’animació de carrer i la forta participació del públic, i la dels contes a cau d’orella. La convivència de les dues, pot no resultar totalment reeixida. Aquí l’espai, com explico a la crítica, no era l’idoni, però costa molt saber quin ho seria.

16:30 – Sala Concòrdia

Fidel al seu estil, un espectacle que pot divertir -i fer pensar- tant a petits com a grans, amb les seves idees absurdes… una lliçó magistral d’un clown que utilitza la part visual però no descuida el text, sempre agut.

 

Tampoc n’he fet crítica, perquè va quedar molt deslluït, per l’entrada massiva de públic per la part alta de la platea fins a ben bé, una tercera part de l’espectacle. Cosa curiosa, els que havia a la porta et preguntaven: Vens del Marcel Gros? No cal que digui gaire cosa més. Pel que fa al tros d’espectacle que vaig veure, molt en la línia de Festuc Teatre de Corbins, Lleida. Un espectacle preciosista, amb una estètica marca de la casa, aquest cop sense cap dels intèrprets originals de la companyia, el Pere i la Ingrid, però seguint la seva filosofia.

I res més, ni res menys. Esperem poder tonar l’any vinent al FITKAM de Montmeló