Crítiques: «Alícia, el concert de les meravelles» de la Cia. Ninnus

Vist el dilluns, 12 d’octubre de 2026, a la Sala La Planeta de Girona, dins del ‘Temporada Alta’

SINOPSI

Cia. Ninnus obra una porta musical i sensorial a l’univers d’Alícia per als més petits

FITXA ARTÍSTICA

Autoria: Cia. Ninnus
Direcció musical i arranjaments: Adrià Bauzó, Xavi Molina i Aleix Cansell
Direcció artística i escènica: Lu Arroyo
Vestuari i espai escènic: Yolanda Jové
Intèrprets: Adrià Bauzó, Xavi Molina, Aleix Cansell, Mireia Pagès i David Estany
Il·luminació: Ander Condon
Fotografia: Xavier Julià
Disseny gràfic: Marcel Asso
Producció: Cascai Teatre

Crítica:

Sense por a equivocar-me, aquesta ‘Alícia, el concert de les meravelles’ serà un espectacle del qual se’n parlarà força, bé, i força bé durant una bona temporada.

La prova del cotó que un espectacle per a infants tan petits (0-5 per cert, molt encertada la franja destinatària) és adient a ells, és que, tret d’escassísimes excepcions, aconsegueix mantenir atents durant tota la seva durada, i en silenci, més de 30 infants (a la funció del Temporada Alta on vaig assistir, em sortien aquest números), sempre, és clar, acompanyats per un o dos adults. I com s’aconsegueix aquest miracle? Doncs sabent-ho fer molt bé.

Jo diria que la referència al llibre de Lewis Carroll afecta sobretot als adults, i potser a algun infant que hagi vist (com solen fer ells, desenes de vegades) l’Alícia de Disney. Sí, la de Disney.

Però en realitat, no és un espectacle perquè els petits referenciïn res, és una història que va sorgint, amb un ritme* molt ben portat, i recolzant-se en una estètica minimalista, però força ben executada, des de la tria dels objectes fins a la il·luminació i les coreografies, on no s’ha deixat res a la improvisació. Però cal reconèixer que el fort d’aquest espectacle és la música. La que toquen tres músics excel·lents, omplint l’espai amb ofici, canviant de vegades a instruments insòlits, i la convicció del que fan i per a qui ho fan.

Tampoc puc imaginar-me cap altra Alícia sinó la Mireia Pagès, cantant, actriu, ballarina i que ha trobat el to per a interactuar amb els infants sense dir una sola paraula (o sí) i sobretot, cantant i dansant, en una aventura que se’ns insinua imaginària, plena de jocs. I altre cop… de música. I per postres, sense que plorin quan ella s’hi aproxima.**

I en alguns moments, per a alliberar l’energia de la qual van sobrats, unes bombolles de sabó i unes pilotes d’escuma ajuden a prendre aire i seguir.

Que la primera cançó de les moltes de l’espectacle, sigui ‘Take on me’ d’A-ha, en l’anglès original, o que una de elles sigui una cançó preciosa en francès, una versió espectacularment senzilla i suggerent de ‘Sweet child of mine’. i sense deixar-nos tota una tirallonga de cançons que van de l’infantil al popular ‘Over the rainbow, etc…’, el jazz amb «My Little Suede Shoes’ de Charlie Parker, el pop, i deixant-se veure pel Heavy.

Sempre he pensat que una música és bona quan es pot interpretar en diferents estils i ritmes, i segueix sent bona.

I què més dir? Res, que l’aneu a veure!!

• *La companyia és conscient que hi ha una barrera natural de temps de durada que, per molt bé que ho facis, i més encara amb infants tan petits, no es pot creuar. Coincideixen que la versió final de l’espectacle tindrà uns 5 minuts menys de durada.
• ** La disposició a La Planeta era perfecta! Probablement si els infants no poden seure al voltant de l’espai escènic, i no es poden tocar, ballar o jugar com van fer, podria no funcionar tan bé. Per això, és molt recomanable que estiguin asseguts al terra, sobre coixins i deixant que alguns dels adults es posin en cadires al darrere.