Crítiques: «Vola, vola, Piu» de Xip Xap Teatre

Crítica:

Com es nota que Xip Xap ha estat una companyia que fa anys i panys que es dedica al públic infantil… i que el coneix perfectament!!

Assistim a la tendra història de l’ocell Piu, que neix i creix al bosc, tutelat per dos llenyataires, i acompanyats de la música en directe d’un piano ‘sintètic’, composada i interpretada en directe per la Maria Vicente Durà.

És un d’aquells espectacles petits, senzills, però efectius en els seves intencions, que són arribar als públic a partir d’un any, amb recursos com els jocs de cantarelles (cançó i moviment de mans que es repeteixen),  però sobretot, on es demostra que porten una llarga càrrega d’experiència amb aquest públic, fent uns diàlegs curts, amb un ritme pausat, però mai lent, i que saben captar l’atenció i el silenci, no només dels destinataris de l’espectacle, sinó que generen la empatia del públic adult.

Un escenari amb arbres, molt ben produït i detalls sorprenents, que fa que es pugui portar a tota mena d’espais, això sí, millor en un escenari amb il·luminació. En aquest cas, les mides de la Sala Concòrdia eren perfectes, jo diria, perquè en un teatre molt gran, es podria perdre aquest contacte amb el públic que tant ca connectar.

Les meves sinceres felicitacions.