Jove Espectacle Portal dels espectacles per a infants i joves a Catalunya
Vist el dissabte, 20 de maig de 2017 a la Sala Porta4 de Barcelona
Darrere la porta – Cia. Lasca Yero
Teatre social. 60 minuts.
Català i Castellà. Recomanada a partir de 13 anys.
#DarrereLaPorta
SINOPSIQuè passa dins dels centres de menors? Aquestes dues actrius, també educadores socials, ens expliquen amb fets veritablement reals que passa en els centres de menors, quines històries de vida passen, com ho viuen els menors en un centre tancat, que senten els educadors, quines experiències passen, que succeeix amb tantes i tantes històries dramàtiques per explicar, perquè no quedin en el silenci, perquè algú les recordi, que no quedin en l’oblit els que ho han patit, els que ho han fet, els que ho paguen pels seus fets tancats.
En aquesta obra de teatre, et pots riure, plorar, o totes dues coses a la vegada, perquè son vides marcades per sempre, perquè en un lloc on manca el dret fonamental que és la llibertat, es mouen moltes coses… Volent ajudar, educar, pel camí es transformen els educadors, es moldegen a vegades els menors tancats, no sempre. A través del teatre, aquestes dues actrius es despullen amb una realitat no accessible per a tothom, no es pot saber sempre que passa darrere la porta d’un centre de menors.
Totes les escenes i diàlegs de l’obra, així com algunes de les cançons i veus en off són reals, fruit d’anys d’experiència de les actrius com a educadores socials en centres de justícia juvenil.
Critica de Toni Polo a Recomana.cat
Premi especial del jurat i premi a la millor actriu (Aurora Cayero) en la 20a Mostra de Teatre del Raval amb 4 nominacions.
FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA
AUTORES: Pilar Cayero i Aurora Cayero
ANY : 2012
GENERE: Teatre social
BASAT EN: La realitat en un centre de Justicia Juvenil
IDIOMA: Català i castellà
MUSICA: Cançons amb veus originals de nois i noies de centres de justicia.
LLOC DE L’ESTRENA: Teatre Municipal La Sala de Rubi
DATA DE L’ESTRENA: Novembre 2012
DIRECTOR: Pilar Cayero i Aurora Cayero
PERSONATGES: Diversos models d’educadors socials i de menors de centre.
PRODUCCIO: Pilar Cayero i Aurora Cayero
De vegades un es troba amb sorpreses. Aquestes dues actrius, que alhora treballen i han treballat durant anys en centres de menors, porten a l’escenari una història (podríem dir un collage de petites històries) del que passa dins d’aquests centres. I sona tan a veritat, a retrat honest, amb els seus moments més dramàtics, més còmics, més esperpèntics… i a la fi, tan humans, que un experimenta una sensació poc viscuda davant d’un espectacle:
Poques vegades durant la durada d’una obra teatral pots resistir la temptació de ‘desconnectar’ durant un o varis moments. És lògic i és natural. No tot té el ritme i l’intensitat que t’atrapa en els moments més brillants. I podria resultar contraproduent fins i tot. Aquí no, aquí és totalment natural.
Poques vegades la necessària teatralització de les escenes i dels personatges et sona tan veritable com la veritat mateixa.
Poques vegades, sense apenes producció, un espectacle concebut, dirigit i interpretat per les mateixes persones aconsegueix atrapar i agradar tant al public. Tothom sortia amb la sensació d’haver assistit a un trosset de vida, propera o llunyana a cadascú, i li havia emocionat.
I és que la Pilar i l’Aurora se’ns van posar a la butxaca des del primer moment. Perquè han sabut retratar -repeteixo- la profunda humanitat i la veritat -senzilla, que tots podem entendre- dels nois i noies que hi van a parar, les seves històries, tan tristes de vegades, el seu humor, la seva lluita per la supervivència, també les educadores, els vigilants… i sense fer-ne un pamflet. Passant per mil i un personatges amb un petit detall de vestuari o sols amb el seu gest, mirada i veu. Vaja, teatre pur.
Em fa reflexionar, a la sortida, de l’enorme talent que tenim a Casa Nostra, entre les múltiples propostes ‘low cost’ que posen en peu artistes gairebé anònims sense cap ajut. I un pensa que la feina dels que tenen responsabilitats en la cultura del país (que tant es vanta de la seva cultura) hauria de ser veure’ls, tots i cadascun, i procurar que tinguin un amplificador adient a la grandesa del seu talent.
Això mateix m’ha passat fa poc amb ‘Generació de merda‘ al Teatre Gaudí, i també la agradable sorpresa que m’he dut al saber que ‘Sugar, el musical‘ estarà unes setmanes al Tívoli, just el lloc que es mereix un altre dels grans resultats artístics que no tenia el ressò que es mereix.
Molt recomanable per a tota mena de públics a partir dels 12-13 anys, i especialment per als joves que entren en l’adolescència, protagonistes, o testimonis, de les conductes de risc que sovintegen en aquesta etapa vital.
