Crítiques: «ALHAYAT O LA SUMA DELS DIES» de La Viciosa

SINOPSI:

Tres personatges i l’espera. L’eterna espera que pateixen els milers de refugiats després d’haver realitzat el viatge més llarg i difícil de les seves vides. L’espera eterna sense informació en un camp de refugiats. La Júlia, voluntària, arriba a un camp de refugiats a Grècia i coneix en Hadi, un refugiat sirià. Comencen a comunicar-se amb una pissarra: paraules i dibuixos. Mig en català, mig en anglès, mig en àrab. S’entenen com si fossin amics de tota la vida. A aquesta complicitat s’hi afegeix la Samura, la germana d’en Hadi. La passió que comparteixen per la literatura es materialitza en un projecte per construir una biblioteca pel camp. Però construir una biblioteca enmig del no-res no és fàcil, necessitaran la col·laboració de totes les persones del camp -voluntaris, gestors i refugiats – i uns i altres fa massa temps que no s’escolten.

Alhayat està inspirada en fets reals: d’una banda, la construcció de la biblioteca que va tenir lloc al camp de Lagadikia (Salònica, Grècia) l’estiu del 2016 i, de l’altra, l’experiència personal com a voluntàries de part de l’equip artístic d’ALHAYAT.

La peça parla de tot allò que passa mentre no es fa res: les converses, els jocs, els desitjos i les il·lusions. La por. La impotència i la incertesa. Però sobretot, de l’amistat i de persones que busquen la forma de fugir d’un lloc que només existeix pels que l’habiten.

Durada: 1 hora i 25 minuts 
Idioma: Català, anglès i àrab.
L’espai entre l’existència i l’oblit
La política migratòria europea: entre l’acollida i la dissuasió.
Premi Novaveu dels XXIII PREMIS DE LA CRÍTICA D’ARTS ESCÈNIQUES.

La crítica ha dit:
“Una propuesta de compromiso sincero y gran testimonio teatral. Una fotografía al callejón sin salida que se vive en los campos de refugiados” José Carlos Sorribes – El Periódico

“La direcció escènica de l’Aura Foguet acompanya de manera brillant i sense estridència una tragèdia que ens arriba pel detall i sense cap tipus de melodrama, tant a través del text com del moviment.” Teresa Ferré, ElTempsdelesArts

“La dramatúrgia de Laia i Aura Foguet destaca per explicar què passa en un lloc tan deshumanitzat amb la senzillesa d’una narració antiga. […] L’aposta funciona també perquè compta amb un trio d’intèrprets que connecta amb aquesta atmosfera lleugerament allunyada de la realitat d’una tragèdia abrigada per sinceres emocions.” Juan Carlos Olivares, Time Out

FITXA ARTÍSTICA:

Direcció: Aura Foguet
Dramatúrgia: Laia Foguet i Aura Foguet
Repartiment: Georgina Latre, Manar Taljo i Moha Amazian
Producció i producció executiva: La Viciosa
Escenografia: Alexandra Pallejà
Adjunta de direcció: Laia Foguet
Il·luminació: Èric Rufo
Moviment: Yucef Zraiby
Espai Sonor: Pol Fontanals
Responsable de vestuari: Nestor Reina
Disseny i construcció d’utillatge interactiu: Miquel Llull
Assessor lingüístic: Lamé Taljo
Imatge del poster: Toni Vidal
Vídeos i imatges promocionals: Mikel Alors, Ana Casero i Toni Vidal
Agraïments: La Infinita, Eòlia, Aleix Fauró, Patricia Mollà, Ahmed Alhamsho, Arnau Prat, Toni Vidal, Lola Armadàs, Txema Montero, Hamu, Yamen Alsafade, Hadi Ghader, Damián Bojorque i Elena Díez (El Gecko con Botas) i a totes les persones que ens han cedit llibres.

Un dels primers encerts d’aquest espectacle és haver explicat un tema tan complex i dramàtic d’una forma gradual i molt viscuda: una noia amb ganes d’ajudar als refugiats de la Guerra de Síria, situat a Grècia, arriba per passar-hi uns mesos com a voluntària.

Així, ella i nosaltres seguim el mateix procés de veure com és la realitat, més enllà de les nostres percepcions, bàsicament tot el que ens arriba a través dels mitjans de comunicació. La curta distància fa veure matisos en les parts positives i negatives, molt més reals i entenedores que la obligada síntesi que han de fer les cròniques periodístiques.

Amb només tres actors ens assabentem de com és el dia a dia, les limitacions que té viure en una mena de presó, que no ho és però s’hi assembla molt, i baixem als detalls de com ho viuen els que hi són dins. En això, la interpretació de les dues actrius i l’actor, ajuden i molt. Són tan naturals, i que arriben a tota mena de públics!!

Aquesta és una de les virtuts d’aquest «Alhayat», la seva sòlida construcció teatral (guió, direcció i interpretació, tots de primera), malgrat que una obra realitzada per persones (tota la companyia) que han tingut directament les experiències que s’hi narren, poden caure fàcilment en un pamflet. I no res més lluny de la realitat. 

Com he dit, tots estan esplèndids, però cal destacar que el treball de Moha Amazian és de molts quirats, passant d’un idioma a l’altre amb total normalitat. També és força real l’esforç (i les dificultats, i les errades) de persones que s’han de comunicar en una llengua comuna, l’anglès, que no parlen del tot bé cap d’elles. Això, a més, significa un reforç del paper del llenguatge no verbal, com ara els gestos, les cares i les inflexions de la veu. 

I per postres, la senzillesa (que no precarietat) de la posta en escena, que a més ajuda a portar aquest espectacle tan necessari a tota mena d’espais. Destaco el representar una biblioteca amb columnes de llibres apilats, i com la destrucció i incendi d’aquesta ens resulta especialment dolorosa quan aquestes columnes s’enderroquen. Així de senzill, així de directe, així de teatral, així de real.

Les meves felicitacions més sentides a un treball honest que no viu de la militància o la llagrimeta, sinó de fer i explicar les coses bé.