Vist el diumenge, 8 de novembre de 2026 al Teatre de Salt, dins del Temporada Alta de Girona.
SINOPSI
Un viatge íntim a l’illa dels records, on la dansa, la música i el multimèdia fan volar la imaginació de petits i grans
Seguint la línia artística de produccions anteriors (Blowing, Bulb&Me o Bombolles de paper), Múcab Dans presenta una nova peça poètica i visual que traslladarà el públic a una illa màgica on només s’hi arriba a través dels records. Apropant com sempre la dansa a tots els públics mitjançant la tecnologia, la companyia explora la memòria i el pas del temps. Un espectacle carregat d’imaginació per preservar allò que s’escapa i ens defineix.
Durada 50min
Edats A partir de 3 anys
Espectacle de Dansa
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Múcab Dans
Direcció: Irina Martínez
Dramatúrgia: Múcab Dans
Direcció artística: Irina Martínez
Mirada externa: Toni Mira
Coreografia: Irina Martínez
Composició musical: Dani Campos
Ballarins: Irina Martínez i Héctor Puigdomènech
Actriu: Etna Laporta
Tècnic multimèdia: Joan Laporta
Disseny de llums: Ramses Moraleda
Disseny d’interactius: Antonio Vera
Disseny d’escenografia: Sant Cabús
Producció: Companyia Múcab Dans
CRÍTICA:
Espectacle per a tots els públics, però vaig poder comprovar, en directe, la gran fascinació que pot arribar a crear en la primera infància.
Més que de dansa, jo classificaria aquesta proposta com a Teatre Visual, és clar que només el poden fer persones que tinguin una bona formació corporal i de dansa… i m’atreviria a dir que de Hip-Hop, per algunes de les coreografies que s’hi van poder veure.
I és, sobretot, un espectacle amb una destacadíssima presència de la part tècnica, en especial de la llum i dels elements escenogràfics, sobretot els que emeten llum. En la part sonora, algunes dificultats per a entendre les veus en off, que penso que es podrien arreglar amb facilitat.
Un espectacle que va de menys a més, ja que al principi no sabem on ens volen portar, però va agafant rumb, i creant algunes imatges inoblidables, com ara el moviment de l’aigua marina a través d’una enorme cortina de plàstic translúcid, i un final força inspirat.
He de dir que, per a mi, la imatge del passi al Teatre de Salt va ser la d’una nena que no faria més de 3-4 pams, arrossegant la seva adulta pel pati de butaques perquè volia pujar a l’escenari, com havien fet alguns adults i infant de totes les edats, que cap al final són convidats a sortir i participar del joc.


Deixa un comentari