Vista el divendres, 4 de desembre de 2020 al Teatre de la Vila, de Palau-Solità i Plegamans
SINOPSI
Una festa esbojarrada i amb molt de ritme per repassar els millors moments de Rhum & Cia.
Després de l’èxit de Rhum(2014), Rhümia(2016) i Rhumans(2018), arriba la collita del 2020. De què tindrà gust? Doncs d’humor absurd, gamberrisme, màgia, tendresa i emoció. Un Gran reserva servit per sommeliers abillats amb un nas vermell que abocaran a les nostres copes els millors moments de les collites anteriors de la companyia (i algun de nou!). Un espectacle que servirà de gran comiat a una experiència que va néixer de la voluntat de retre homenatge a un dels grans actors i pallassos del nostre temps: Joan Montanyès, Monti. Oblideu-vos de la vostra part més racional i avorrida!
FITXA ARTÍSTICA
- Direcció: Rhum & Cia
- Direcció musical: Pep Pascual
- Intèrprets: Joan Arqué, Roger Julià, Mauro Paganini, Piero Steiner i Moisès Queralt
- Espai escènic: Rhum & Cia
- Il·luminació: Quico Gutiérrez i Alfons Mas
- Espai sonor: Marc Santa
- Música: Pep Pascual i Mauro Paganini
- Coproducció: Velvet Events i Grec Festival de Barcelona 2020
- Amb la col·laboració de: Badalona Cultura, Teatre Joventut de l’Hospitalet, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Principal de Vilanova, Teatre Cirvianum de Torelló, Fàbrica Vella de Sallent i Teatre Monumental de Mataró
- www.magneticam.com
Pallassos amb cares blanques i ànimes negres.
Un espectacle inclassificable, malgrat que és cert que bàsicament utilitza les tècniques i l’estètica del clown o pallasso, tot i que, d’entrada, tots són uns ‘cara blanca’, al menys de vista, i tenen un aspecte ben sinistre a l’inici. Després descobrim al pallasso ingenu, torpe, que no entén bé les coses i no sap explicar-se… o fins i tot un que sembla més sortit d’un club de la comèdia, que, més que argentí, ‘argentineja’ una bona estona al principi.
Un espectacle que beu de fonts diferents, d’entre les que vaig entreveure el pallasso clàssic (el número del nino amb ‘molla’ i les garrotades que rep i dóna), el petit concert, i cap al final, un homenatge al ‘Marabunta’ del Guillem Albà, o segurament una paròdia del seu final, que em va semblar clarivident.
I trets de pistola, per a acabar una escena o amb un personatge. I constantment preguntant-se ‘per a nens, oi?’*. Però potser el més remarcable artísticament parlant són els dos números protagonitzats pel pallasso calb, Roger Julià, en un fent de ‘cantaora’ flamenca, i l’altre, molt tendre i divertit, del pallasso enamorat, que necessita un Cyrano que el vagi apuntant.
I potser per deformació professional…
* si alguna cosa no és, Gran Reserva, al menys la funció nocturna que vaig veure, és un espectacle familiar, em refereixo en concret al públic infantil, fins als 9-10 anys. Genial per a joves i adults, la qual cosa dóna la raó al tècnic municipal de cultura de convocar als instituts del poble al matí, però ja se sap que corren mals temps per a dur els escolars al teatre.
Deixa un comentari