Vist el diumenge, 24 d’octubre de 2021 al Teatre de Lloret de Mar
SINOPSI
Sona una música de preludi. Durant la mateixa es presenta la companyia i l’espectacle. A continuació, la qualitat del só es va transformant (alhora que va apareixent la llum a l’escenari) en una música que surt com d’un reproductor antic (gramòfon o altaveu trencat). De sobte, veiem arribar a dos venedors ambulants (dos xarlatans), que descobreixen al públic i la música es para, agafen una colla d’instruments com els homes orquestra i una guitarra i es posen a cantar una cançó d’uns 20″ molt enganxosa (tipus anunci), per vendre un dels seus productes, un elixir que porten en ampolletes petites dins dels seus abrics llargs i blaus.
Així comença “El Gran Llibre Màgic” un conte en el qual El Gran Antonelli i Luiggi II Castratti, hauran de resoldre un enigma:
“Qui ha contagiat amb un Virus El Gran Llibre Màgic fent-li esternudar constantment, pertorbant d’aquesta manera tots els finals dels contes que en ell es troben?”
Els dos xarlatans descobriran que el nostre “dolent”, la malvada Virus, és la responsable d’aquesta i alguna altra malifeta.
Caputxetes Vermelles que parlen al revés, dràcules cecs, prínceps blaus amb alteracions d’identitat… una història divertidíssima, musical i amb efectes de màgia que faran les delícies dels més petits”
COMPANYIA: T-Gràcia
TÈCNIQUES: Espectacle infantil musical per tota la família.
IDIOMA: Català i Castellà – DURADA: 70 Minuts
FITXA ARTÍSTICA
El Gran Antonelli: Albert Gràcia
Luiggi II Castratti: Antonio del Valle
Virus: Cristina Murillo
Caputxeta Vermella, Gat amb botes: Mariona Ginès
El Compte Dràcula i Pirata Barbanegre: Enrique Pérez
Estem davant d’un musical familiar de format mitjà, encara que seria millor anomenar-lo ‘Teatre amb cançons’, ja que després d’un inici amb 2-3 temes musicals complets, cantats i coreografiats, la major part de la seva durada és teatre sense adjectius. Compta amb un bon desplegament escenogràfic (elements corporis força aconseguits, entre els quals destaca un enorme llibre, que no només parla, sinó que a l’obrir-se ens descobreix diferents escenaris) on transcorren les aventures dels protagonistes: un virus que pretén capgirar el contes tradicionals que tots coneixem, i un grapat dels seus coneguts personatges que expliquem als nens i nenes. I és clar, els conductors de la història, un parell de ‘xarlatans’ (que diria en Quim Masferrer) italianitzats que van de poble en poble venen cures miraculoses. També cal destacar la bona qualitat musical i, sobretot, vocal, imprescindible a tot musical mínimament presentable. I tot ho fan 5 intèrprets! Per la resta, l’argument va avançant pels diversos escenaris i contes per tal que els xerramecs, a voltes amb l’ajuda del públic, pugin vèncer el virus (força ben interpretat per Cristina Murill0) i tornar les històries altre cop allà on han de ser.
Dit tot això, la sensació general és d’una maquinària (no només física, també dramatúrgica), que sembla pesar molt i no acaba de discórrer amb l’agilitat que el plantejament original requeriria, fent que de vegades a les cançons no s’entengui prou bé la lletra (i ja sabem que acostumen a contenir informacions importants per a entendre l’argument) i sobretot, els diàlegs estan farcits de bromes, algunes divertides, altres no, que desvien l’atenció d’una acció que s’hauria de fer més trepidant, contribuint a que molts trams es facin avorrits (es parla molt i passen poques coses) i alguns cops no sapiguem exactament què passa, i sobretot què pot passar.
I per damunt de tot, m’ha sobtat l’ús gratuït d’un bilingüisme català-castellà que, encara que sabem que a la pràctica sovinteja, fa que molts personatges, que es presenten en català, es passin al castellà en molts trams de l’obra. I que -i això m’ha acabat de deixar perplex- quan parlen en català, diguin un grapat de barbarismes impropis d’un text que hauria de ser dir com a exemple de correcció per als nostres infants, com fan la resta d’espectacles infantils en general, i les sèries i pel·lícules doblades a la nostra llengua. Només cal mirar-se les notícies al voltant de la progressiva pèrdua del català com a llengua vehicular a les nostres escoles per a ser conscients de l’important que és donar-los bons exemples.
