Vist el dijous, 12 de març de 2026.
La Catedral de Barcelona ha inaugurat fa poques setmanes, a la sala de la Mercè, l’estrena de ‘Gaudí, l’Atelier du divin’, una experiència de realitat virtual multipremiada que convida el visitant a immergir-se en l’univers creatiu d’Antoni Gaudí a través d’una recreació del seu taller i dels seus processos de treball.
La proposta, promoguda per Landscapes (organitzadors del Festival MIRA), Stromboli i la Catedral de Barcelona, combina tecnologia immersiva d’última generació amb elements culturals i patrimonials per oferir una aproximació sensorial i evocadora de Gaudí.
Immersió en el procés creatiu del mestre
L’experiència, que es pot visitar els propers mesos, situa els participants al taller de Gaudí en els seus últims dies de vida, on ell en primera persona explica el seu mètode de treball, les seves inquietuds i la relació íntima entre consciència espiritual i creació arquitectònica.
Mitjançant ulleres de realitat virtual, els visitants recorren un espai digital tridimensional que recrea fidelment l’estudi original de l’arquitecte i els seus projectes, incloent maquetes i processos constructius que avui no es conserven físicament.
L’activitat forma part dels actes de l’Any Gaudí 2026, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte, ja que Gaudí mantingué una estreta relació amb la Catedral i el barri durant la seva joventut i vida adulta, un vincle que ha influït en part del seu llenguatge arquitectònic.
La visita completa té una durada aproximada de 45 minuts, amb sessions disponibles cada 30 minuts al llarg del dia, i està recomanada a partir dels 10 anys. La producció audiovisual ha estat reconeguda internacionalment en festivals especialitzats, amb premis com el Gran Premi del Públic a La Rochelle o el de Millor Experiència XR a Tòquio.
Les entrades poden adquirir-se al web:
https://tickets.catedralbcn.org/ca
Comunicació de la Catedral de Barcelona:
CRÒNICA:
Fa anys que, en videojocs especialment, va començar a experimentar-se amb la realitat virtual, com una forma de ‘viure’ experiències el més realistes possible, tant sols amb unes ulleres que fan que ens trobem immersos i que puguem ‘veure’ coses que sembla que tinguem al davant i darrere, als costats, a dalt i a baix. I que puguem sentir sons que també ajuden a que sigui realista. D’aquí ‘immersiva’. En aquesta, en concret, el mateix Gaudi, en el seu llit de mort, ens narra com, i sobre tot explica el perquè, va voler dedicar la seva vida a crear edificis que prenguessin com a patró la mateixa natura, trencant els motllos de l’arquitectura, no només la del moment, sinó la que intentava millorar a Barcelona edificis com la catedral, amb un estil neogòtic que ell mateix va criticar, oferint un projecte alternatiu. Les paraules de Gaudí van dedicades als seus ajudants i alumnes quan, sabent-se proper a la mort, els encomana de seguir la seva obra fins a veure-la acabada. Cosa que ara sabem que portaria més d’un segle.
Visitem les sales que hi havia a la cripta de la Sagrada Família, on tenia el seu taller i magatzem, i descobrim moltes de les obres que va projectar i dirigir des de que era un jove arquitecte a qui una família rica (els Güell) van confiar. I ell, per cert, manifesta entre les seves darreres paraules, el seu agraïment. Anem veient davant nostre els principals edificis (sobta no veure el Park Güell) sobre tot des de la perspectiva de ‘maridar’ natura i arquitectura, i com va renunciar a tenir una família, per a dedicar-s’hi en cos i ànima.
I molt important, que l’impuls per a tot això va sortir en gran part de la seva sòlida fe, i de l’adoració a Déu, l’obra del qual volia imitar i glorificar.
Recomano molt llegir els panells que hi ha abans de l’entrada a la ‘sala virtual’ on tindrem l’experiència. Ja que ens explica coses que potser no sortiran directament dins la sala, i que serveixen per a entendre moltes coses.
En conclusió? Val molt la pena, i també el passeig per la terrassa del claustre que farem per a baixar altre cop a l’entrada del mateix, lloc on molts de nosaltres no hi hem sigut mai.
L’únic matís, és que l’original és en francès, i aquí tot està doblat al català (i al castellà, i a d’altres idiomes, suposo) i la producció sonora no acaba de tenir aquest esperit ‘immersiu’ que recolzaria i completaria el nostre viatge.
Deixa un comentari