Crítiques: 'Les aventures de la caputxeta' Aquitània Teatre

Vist el diumenge, 26 d’abril, a l’Aquitània Teatre de Barcelona.

SINOPSI

Les aventures de la Caputxeta és una adaptació teatral fresca, divertida i participativa del conte clàssic, pensada per a públic familiar. La història presenta una Caputxeta curiosa, activa i una mica despistada, que aprèn a créixer a través de l’experiència, l’error i l’ajuda dels altres.

El viatge es converteix en una aventura d’aprenentatge: la Caputxeta descobreix la importància de demanar ajuda, de cuidar el planeta, de respectar els animals, de valorar l’esforç dels altres i de donar les gràcies. L’obra integra constantment la participació del públic, que ajuda a resoldre problemes, prendre decisions i reflexionar sobre les accions dels personatges.

Quan finalment arriba a casa de l’àvia, el conflicte amb el Llop es resol no amb violència, sinó amb diàleg, humor i una lliçó clara sobre les conseqüències de portar-se malament. La història es tanca amb una Caputxeta més madura, conscient i empàtica, que torna a casa amb l’àvia, havent viscut una experiència que l’ha fet créixer.

Una obra plena d’humor, música, interacció i valors educatius, que reivindica la cooperació, l’ecologia, la família i el respecte com a eixos principals del conte.

Edat recomanada de 02 a 06 anys.

https://www.aquitaniateatre.com/ca/programacio/c/196-les-aventures-de-la-caputxeta.html

FITXA ARTÍSTICA

Text: Jordi Expósito.

Direcció: Jordi Expósito i Laura Baldoví.

Amb: Paula Lúa, Jordi Araz i Clàudia Descarrega

Producció: Aquitània Teatre.

Vestuari: @OlatzCreations

Agraïments: INCREÏBLES PRODUCCIONS

Crítica:

De vegades, per a valorar el gran avenç artístic que ha fet els darrers anys, en general, el teatre per a infants (anomenat eufemísticament ‘per a tots els públics’) va bé veure una obra que ens transporta a temps anteriors, inclòs per a qui escriu això, en la pròpia experiència, sobretot amb públics escolars.

Podria aquesta ‘Caputxeta’ ser un espectacle de fa uns anys, quan molts artistes, per a començar a obrir-se camí en la professió, van trobar en l’espectacle infantil una forma d’assolir experiència i consolidar companyia, ja que el circuit per a adults sempre ha estat més complicat i amb uns requeriments diferents. Tot i que té un ‘no se què’ que a molts ens ha atrapat per sempre.

Val a dir que la proposta de la companyia parteix d’una dificultat essencial: el conte de la Caputxeta Vermella difícilment dóna per a una estona gaire llarga, si es vol fer fidel a les versions que ens han arribat, ja que és un conte molt popular i molt antic. I com tots, amb una ‘moralitat’ sobre els camins amples i les dreceres.

Però començar amb un playback d’una arxiconeguda cançó de Queen, tampoc és que sigui massa adient, tot i que allò que fa anys va ser escandalós, com acostuma a passar, avui està integrat en la cultura del pares i mares, i qui sap si dels infants.

El plantejament té coses interessants, com la relació de la Caputxeta amb la seva mare, tot preparant el menjar que li portarà a l’àvia, que no es troba gaire bé i de pas àvia i néta es poden veure i xerrar. Cap sensació de perill, només de ‘perdre’s una mica’ pel camí d’anada. O fer amistat amb una guineu molt simpàtica, a qui no li agraden gaire les verdures, però a qui li guanya la gana.

I sobretot, hi ha una força bona interacció amb el públic infantil. I ho recalco perquè en molts espectacles, la participació es fia una mica als adults presents. Aquí es fa avinent que nens i nenes de 3-4 anys, coneixen molt bé coses sobre alimentació, rentar-se les mans abans de cuinar, etc…

El problema poden ser les escenes que la única cosa que fan és ‘estirar del xiclet’ del temps i una desigualtat palesa entre les 3 interpretacions de personatges. El llop i la papallona són força irrellevants… sí el llop!

Ara bé, en el cas de les dues actrius, es manté el fil narratiu i l’atenció dels més petits, cosa que no resulta tan senzilla quan passem de la mitja hora de durada, i encara no hem arribat a casa de l’àvia.

En resum, una història que connecta amb el seu públic, força sorprenent des d’una mirada d’adult inevitablement, i que pot acomplir l’expectativa dels adults que van amb infants menors de 5-6 anys al teatre a veure con conte molt popular.