SINOPSI
Constel·lacions del cel i mites. La mitologia grega desborda erotisme, trucs per lligar, psicologia pràctica. Podràs mirar les estrelles del cel d’una nova manera. Podràs entendre les formes de les constel·lacions. He muntat esferes amb ninots, i altres enginys, per mostrar clarament les formes que es poden veure al cel.
COMPANYIA: Arnau Vilardebò
TÈCNIQUES: Teatre, Teatre d’objectes, Projeccions Astronòmiques
IDIOMA: Català – DURADA: 60-70 Minuts
FITXA ARTÍSTICA
Creació: Arnau Vilardebò
Direcció i interpretació: Arnau Vilardebò i Albert Pla
Crítica
Em remeto a la que vaig fer en el seu moment, l’any 2012, quan es va presentar a la Ruqueria Querubí de Barcelona (Gràcia) i posteriorment al Museu Marítim de Barcelona.
Aquest cop, però, l’Arnau s’ha aliat amb un veritable crack de l’astronomia a Casa Nostra, l’Albert Pla (no el cantant, és clar), que des de fa anys concep planetaris, estructures i software. Aquí podreu veure la seva feina https://immersiveadventure.net/
Com a pròleg a l’entrada de l’Arnau, l’Albert ens mostra l’univers a través d’unes projeccions en una enginyosa pantalla còncava, ensenyant-nos com es veu el firmament des de diferents perspectives de la terra (fins i tot en una hora on el sol s’està posant, es pot veure les restes de la seva llum), i la possibilitat d’apropar-nos a puntets que resulten ser galàxies. Aquesta ‘nova’ proposta, suposa un mix entre el que ja venia fent l’actor (us deixa triar un espai del cel, sigui estrella, galàxia o constel·lació), que ell té comptabilitzades com a 88. Són les regions en les quals el cel s’ha dividit des de la civilització humana. Cadascuna de les propostes del públic genera una història mitològica que porta el seu nom. Com sempre, i des de l’espectacle original, divertides i humanes, tot i tractar dels Déus. Al finalitzar cada relat, tornem al planetari projectat, on l’Albert ens explica la part Astronòmica, i ens assenyala estrelles, galàxies, i sobretot els figures que l’home s’ha inventat per a donar-les nom. Aquest traçat també es mostra, com en l’espectacle original, amb les línies reconstruïdes per regles de fuster (aquelles de trams de fusta, de color groc) on també s’assenyalen les estrelles més importants i ens imaginem la forma que correspon al nom que en l’antigor li van posar.
En resum, una proposta força interessant, que tornarà a La Quàntica en mesos futurs, i que diversos professors/es assistents van assenyalar com a molt interessants per a estudiants de Secundària, a més clar, dels adults, per la seva claredat i ajuda a l’hora d’entendre la immensitat de l’univers conegut.
Per la resta, val més que ho veieu vosaltres mateixos.
Deixa un comentari