Vist el Dissabte, 14 d’octubre de 2023 al Teatre de Lloret de Mar.
SINOPSI
Un vodevil que homenatja als actors i les actrius que no es recorden.
Aquesta és la història d’una actriu i un actor secundaris que comparteixen, entre cametes d’un teatre, el neguit abans d’estrenar. Anirà bé o no anirà bé l’estrena? En un embat de vivències hilarants ells dos faran el possible perquè sigui així.
Inspirada en els espectacles populars del Paral·lel de principis del segle XX, Els secundaris barreja peces teatrals còmiques i de vodevil de l’època per fer un homenatge als professionals que hi ha darrere les grans produccions, i en concret a tots aquells actors i actrius que han format part de la nostra història i que han estat oblidats. Dels del passat, dels del present i dels del futur… perquè tot plegat ha canviat gaire?
Teatre Musical – Durada: 80 minuts – Idioma: Català
FITXA ARTÍSTICA
Un espectacle d’Els Pirates Teatre
Dramatúrgia i interpretació: Bernat Cot i Laura Aubert
Direcció i il·luminació: Adrià Aubert
Escenografia: Enric Romaní
Figurinisme i caracterització: Maria Albadalejo
Coreografies: Anna Romaní
Assessoria de moviment: Robert González
Disseny de so: Damià Duran
Enregistrament i bases musicals: Pere Gual
Ajudant de direcció: Elna Roca
Estudiant en pràctiques d’escenografia: Teresa González
Confecció vestuari: Maria Albadalejo, Carlota Ricart i Eva Szwarcer
Perruqueria: Alba Quintos i Cinta Moreno
Producció: Montse Farrarons
Producció executiva: Marina Marcos
Comunicació i premsa: Anna Castillo
Fotografies promocionals i de funció: Sergi Panizo
Maquillatge i perruqueria – Imatge promocional: Inma Bono
Vídeo promocional – Tràiler: Ariadna Monleón
Vídeo promocional – Teaser: Mateu Tur
Intèrprets enregistraments: David Anguera, Adrià Aubert, Laura Aubert, Joan Cid, Bernat Cot, Montse Farrarons, Gemma López, Esteve Nadal, Laura Pau, Lluna Pindado, Elsa Quintana i Elna Roca
Agraïments: Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, Mercè Fantova (SGAE), Família Hernandez Montse Palomar, Teatre Akadèmia
Una producció d’El Maldà
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Teatre de l’Aurora i Centre Cívic Parc Sandaru
Crítica
Fenomenal, monumental, el treball dels dos intèrprets d’aquest vodevil (mai millor dit) d’entrades i sortides constants i apressades, i uns canvis de personatge gairebé impossibles.
En realitat, aquest text és un homenatge als ‘obrers’ del teatre, aquells que no surten en lletres grans als cartells, però sense els quals no seria possible aquell o aquells espectacles que tan ens han agradat. Per no citar als tramoies, tècnics, perruquers/es, maquilladors/es, electricistes, fusters, músics, autors… i un llarg etcètera d’oficis que intervenen en posar en preu una producció artística. Ara com abans.
La parella protagonista, que va incorporant tots els personatges d’aquesta auca contemporània, retraten l’ofici de l’època daurada del Paral·lel. Tant que també diuen molts barbarismes al seu text! Tret, això sí, d’una ‘mamà’ de la Garrotxa amb un accent inconfusible. Un fresc que ens explica, per exemple, que si volies ser una actriu que es preués, havies de tenir un ‘senyor’, que segons el rang i el poder econòmic et posava un pis. I les enveges, i les trampes que de vegades es feien (i es fan) per a obtenir un paper… els productors, el paper de la policia. I seguim sense oblidar que TOT ho fan una actriu i un actor, solament.
És clar que l’actriu és Laura Aubets, per a mi de l’Olimp de les actrius catalanes actuals, i com no, en Bernat Cot, capaç de fer paper femenins increïblement versemblants.
El petit problema (molt petit, certament) és que potser hi ha massa informació que es vol donar, massa personatges, i probablement hi ha moments en què es fa una mica llarg, però en canvi, en hi ha que són diamants, i que recorden, per exemple, el segon acte de ‘Pel davant i pel darrere’ deixant sense respiració al públic, o si ho fan, és per a riure generosament!
Tot i així, el públic reconeix i es reconeix en aquests personatges, tant d’arrel, i els premia amb ovacions a l’acabar, sobretot després de l’emotiva defensa dels ‘secundaris’, també dels de la vida quotidiana.
Només un apunt final: el text es extraordinàriament adient per a companyies de teatre amateur, però, evidentment, no per a dos, sinó ben bé per a 6a 8 actors, que probablement poden imprimir encara més ritme a un text que pot arribar a ser molt popular. Al temps.
Deixa un comentari