Vist el dimecres, 9 d’octubre de 2024 a ‘La Casa dels Contes’ de Barcelona (Gràcia)
SINOPSI
Arnau Vilardebò presenta un seguit d’històries i cançons d’entesos i malentesos. Millores reciclades, noves collites, mites, contes curiosos i algun tango. No faltarà la cançó «Vegà d’una vegada», ni l’estudi de la cançó «Something stupid» o el poema «Cerca de San Sebastián». Quan calgui, tocarà les cordes del cuatro o del timple. En català, castellà, frankinglish, portunhol, «semprenèixen»…
Durada: 70 minuts
Idioma: Català, amb algun possible ‘cameig’ d’altres llengües.
Edat recomanada: A partir dels 16 anys.
FITXA ARTÍSTICA
Creació, direcció i interpretació: Arnau Vilardebò
Directament des del fons d’armari de la llarga i esplèndida carrera de l’Arnau Vilardebò (a qui ara no presentaré, per innecessari, però per si de cas https://arnauvilardebo.wordpress.com/les-meves-actuacions/) ens arriben un seguit de números musicals i monòlegs que conformen aquest cabaret. Més que cabaret, al principi de l’espectacle un té la sensació d’assistir a l’art dels joglars, que no crec que fos gaire diferent de les contínues interaccions adreçades al públic, que de seguida se sent part de la família, que a la vora del foc (i més en un lloc tan entranyable com La Casa dels Contes) sentint històries que ens fan volar la imaginació. Ens fan riure, pensar, emocionar-nos, i adonar-nos de l’enorme talent per a rimar del cantaire nòmada que pot brillar en qualsevol espai.
Com sempre dic, quan el públic es fixa en el vestuari i l’escenografia d’un espectacle, és un senyal pèssim per a la història explicada, i la feina del director i els actors. Això no us passarà amb l’Arnau, que ens agafa com si d’una àliga es tractés, i que amb les seves urpes ens porta amb ell en el seu vol, sense que perdem mai l’atenció.
I he dit fons d’armari, perquè les històries que ens explica a la segona part de l’espectacle provenen de la ingent feina que va fer en el seu moment amb els seus ’88 infinits’, un espectacle a la carta on el públic podia triar (d’entre 88 constel·lacions que hi ha al cel!) quina història de la mitologia clàssica ens explicava, sempre amb una mirada irònica i rabiosament crítica amb la condició humana.
Un espectacle molt recomanable, tant si aneu a La Casa dels Contes com si migra per d’altres espais i localitats del país. Això sí, és un espectacle adult… en tots els sentits.
Deixa un comentari