Vist el dissabte 27 de maig de 2025 a l’Espai Texas de Barcelona
SINOPSI
IDIOMA: Català/Castellà – DURADA: 95 Minuts
Més informació: https://espaitexas.cat/espectacle/mary/
FITXA ARTÍSTICA
Lara Díez Quintanilla
DIRECCIÓ
Lara Díez Quintanilla
Francesca Vadell Cubells
Ramon Bonvehí Rosich
ESCENOGRAFIA I VESTUARI
Lluna Albert
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ
LA VOLCÀNICA
DISSENY DE SO
Laia Vallès
CONSTRUCCIÓ D’ESCENOGRAFIA
Tony Murchland
FOTOGRAFIA
Noemí Elias Bascuñana
CARACTERITZACIÓ FOTOGRAFIA
Míriam Rueda
VÍDEO PROMOCIONAL
Marta Caravaca / Gusto Audiovisual
DISSENY GRÀFIC
Eladi Bonastre Marsal
COMUNICACIÓ
Elisenda Riera Rovira
PREMSA
Clara Cols Torras
CAP TÈCNIC DE SALA I TÈCNIC DE FUNCIONS
Xavi Gardés
CAP TÈCNIC GIRES
Fernando Portillo
ADMINISTRACIÓ
Josep Maria Milla
Sergio Matamala
DISTRIBUCIÓ
Elisenda Riera Rovira
PRODUCCIÓ EXECUTIVA
Clara Cols Torras
Sergio Matamala
UNA PRODUCCIÓ DE
Flyhard Produccions S.L.
AMB EL SUPORT DE
ICUB – Institut de Cultura de Barcelona
ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
Teatre de Cal Bolet de Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Crítica
Dir que la Laura Díez Quintanilla és un valor ascendent -com de vegades se la presenta- de la dramatúrgia catalana és quedar-se curt. Ha escrit i portat a escena (i sovint dirigit, i en ocasions protagonitzat) diverses peces que demostren que és alguna cosa més.
Amb Mary, fa una de les coses que, sospito, fa més respecte als creadors, i és parlar d’ella mateixa. Bé, d’ella mateixa a través de figures destacades de la seva família (gairebé totes dones), centrant-se en l’Àvia, que parla en primera persona durant la major part de l’espectacle: Per a explicar-nos la seva història, la del seu poble (el natal i el d’acollida), la guerra, la posterior adaptació a uns valors socials ultraconservadors, el naixement de la seva filla i la ‘nieta’, que molt desafortunadament volia fer ‘teatro’.
Les sagues familiars donen per a molt en cinema, en sèries (és més fàcil perquè donen més temps a explicar les diverses generacions) però sobretot a les novel·les, si no que li diguin als lectors dels ‘Cien años de soledad’ que li va valer un Nobel a García-Márquez.
Però cada cosa que passa en aquesta saga concreta, ens regala reflexions sobre valors sòlids, però també el progressiu desacomplexament d’una societat que anava avançant. Fins i tot fa mofa d’un dels personatges que la ‘nieta’ fa al Polònia!
En resum, és una delícia i recomano a tothom que no s’ho perdi. De moment només queden 3 dimarts a l’Espai Texas i hi ha butaques disponibles. Lo dels dimarts ho entendreu (més enllà de la feina a la ‘tele’) al final de l’espectacle.
I sobretot, entendreu que Lara Díez Quintanilla insisteixi sempre en presentar-se amb els dos cognoms, atesa la importància del segon. Aneu a veure-la.

