Crítiques: "Operetta" de Cor de Teatre

Vist el dimecres, 9 de juliol de 2025 al Teatre Condal de Barcelona.

Sinopsi

No és una òpera, no és teatre… 14 artistes interpreten a capella les obres més conegudes de la història de l’òpera, amb una sorprenent posada en escena i amb molt sentit de l’humor. Una experiència única amb més de 450 funcions per Europa i gran èxit de públic i crítica.

Un operari deixa un piano de cua a l’escenari d’un teatre fred i fosc. I de sobte, la màgia. De l’instrument en surten els personatges que protagonitzaran el concert espectacle que està a punt de començar. Estem a punt de viure una experiència única.

Amb només les veus a capella dels tramoistes, sastres, il·luminadors i altres treballadors del món teatral, es reinterpreta el significat d’escenes emblemàtiques del virtuós i enigmàtic món de l’òpera, a partir del gag humorístic i molta imaginació. Una cascada imparable d’esquetxos amb de les àries, obertures i cors més coneguts de Verdi, Rossini, Bellini, Mozart, Bizet, Wagner, Saint-Saëns o Offenbach. Un rodatge impossible del Brindis de La Traviata, una etapa del Tour de França en la que els ciclistes pedalen al ritme del final del primer acte d’El barber de Sevilla o una història d’amor entre dos treballadors de la neteja d’una estació de trens amb el Cor dels Esclaus de Nabucco…

No és només teatre, o només òpera… Operetta és molt més: humor, ritme, força visual i qualitat vocal. Un espectacle que sorprendrà a tothom perquè l’òpera i la música clàssica també formen part de la banda sonora de la nostra vida.

Espectacle sense text parlat – 75 minuts – Recomanat a partir de 6 anys.

Fitxa Artística

Autoria: Jordi Purtí
Música: V. Bellini, G. Bizet, W. A. Mozart, J. Offenbach, G. Rossini, C. Saint Saëns, G. Verdi i R. Wagner
Arranjaments musicals: Pere-Mateu Xiberta i Esteve Palet Mir

Direcció escènica: Jordi Purtí
Direcció musical: David Costa
Intèrprets de Cor de Teatre
Sara Costa, Mariona Ginès i Martina Majó: Sopranos
Sara Gómez i Natàlia Menció: Mezzosopranos
Nataliya Nesterchuk, Laura Pla i Llum Pérez: Contralts
Jordi Forcadell, Eduard Mas i Nasi Marco: Tenors
Aleix Fernández, Enric López i Joan Rigat: Baixos

Escenografia: Xavier Erra
Vestuari: Marta Rafa
Il·luminació: Luis Martí
Direcció de producció i producció executiva: Llorenç Gómez
Direcció tècnica: Joan-Carles Ros
Coordinació de vestuari: Alba Paituví
Tècnic de llums: Antoni Pujol
Tècnic de so: Joan-Carles Ros
Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé
Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé
Màrqueting i comunicació de la companyia: Albert Olivas (Un a un)
Màrqueting i comunicació del teatre: Focus
Reportatge fotogràfic: David Ruano
Disseny d’imatge: Isabel Oliver
Disseny gràfic: Estudi Oliver Gràfic
Vídeos i teasers: Quim Paredes

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya – ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, Diputació De Girona, Ajuntament de Banyoles i Fundació Lluís Coromina
Distribució: Joan Costa
És una producció de Somfònics S.L.

Crítica:

Va triomfar fa uns anys arreu on va anar.

Me la vaig perdre en el seu moment, i al Teatre Condal de Barcelona he vist una de les produccions més originals, poètiques i de projecció internacional que ha parit el teatre català (bé, teatre entès com a art total, de música, interpretació, gest i coreografia).

Operetta ens ofereix un variat repertori d’algunes dels cims indiscutibles de la òpera. En aquest cas, però, no es limita a fer un repertori, sinó que crea històries on aquestes peces queden integrades, plenes d’humor i de màgia. Començant per la sortida dels 14 intèrprets d’un piano, fins al final-resum-trailer de les obres cantades i un ‘tornem a casa’, fins que el públic s’aixeca per a ovacionar la companyia, i de pas, el seu creador i director, Jordi Purtí. I es pot fer amb una escenografia absolutament simple, de diverses planxes que conformen les cametes (i d’altres variants) de l’escenari, que es mobla amb diversos ‘racs’ destinats a transporta instruments i aparells propis d’un grup de música.

També cal ressaltar la puresa i claredat del so: un espectador situat dalt de tot -en puc donar fe- de la platea, ho sentirà perfectament. I sobretot parlo de les veus. I l’enginy en imaginar les situacions, en com es construeixen, sense pràcticament res, només el cos dels intèrprets, complexes històries com ara filmacions de programes de televisió, esports (agafant només els gestos mínims per a definir-ne cadascun), una paròdia del ballet del llac dels cignes, una breu versió del gegant del pi, i un llarg etcètera.

Sempre que aquesta obra aparegui en alguna programació, sigui del Grec, d’un teatre, d’un festival, aprofiteu i aneu a veure-la!