Vist el dissabte, 13 de març de 2021 al Teatre de Salt.
SINOPSI
De vegades ens trobem amb situacions que alimenten les nostres ganes de cridar «a la merda!». En aquesta comèdia tres actors interpreten a sis personatges de passeig per un parc d’atraccions on comparteixen un grapat d’històries absurdes, surrealistes, rocambolesques, inversemblants que poden arribar a exasperar a qualsevol. Un divertit i irreverent espectacle maquillat d’una estètica clown on enviar-ho tot a pastar fang equival en realitat a un clam a viure la vida intensament.
La Vanguardia (Europa Press) – La Villarroel estrena ‘Pensem. (Pausa). A la merda!!!’, su obra más “gamberra”, 09 de gener de 2020.
“Mitjançant un llenguatge elaborat però de ‘tu a tu’ i amb unes interpretacions de gran humanitat, l’obra es presenta com una muntanya russa gens convencional”, les històries de la qual s’aboquen a l’escenari perquè el públic es plantegi un pensament –gran o petit– respecte al seu dia a dia“.Toni Polo – La ‘troupe’ de Manuel Dueso, a El País, 18 de gener de 2020.
“Dueso treu tot el profit del món de l’absurd, tan en la línia de Beckett, per més que el marc escènic se situï als antípodes. I, davant de l’evident impossibilitat de fer un món millor, es conforma amb riure’s d’ell mateix (un altre gran lema de l’humor anomenat intel·ligent) per viure una mica millor“.
FITXA ARTÍSTICA
- Autor i director Manuel Dueso
- Intèrprets Carme González, Miquel Malirach i Manuel Dueso
- Producció Jeloudoli i La Imprevista
Des de Samuel Beckett (al qual homenatgen els tres intèrprets en una aclucada d’ull durant l’espectacle) no veia un Teatre de l’Absurd tan fidel a l’esperit original i de tanta qualitat.
Tots tres intèrprets, la Carme González, el Miquel Marilach i el Manuel Dueso (que signa el text i la direcció també) estan en estat de gràcia. No deixen que el ritme de l’espectacle baixi ni un moment, passant en menys d’un segon d’un espai i un temps a un altre totalment diferent. I és clar, a uns altres protagonistes.
I és que a banda de si alguns gags poden o no ser considerats ‘parides’ dels mateixos participants, la càrrega de profunditat de molts dels seus sarcàstics comentaris i situacions, en ocasions sexuals, però sobretot polítics i socials, fan que sigui una bomba de rellotgeria per a desfer tòpics, introduir dubtes sobre com són les coses, i sobretot, de com som nosaltres, com a espècie.
No intentaré fer un argument. Aparentment no en hi ha. I en canvi explica tantes coses!
Com he dit al principi, Teatre de l’Absurd del bo, del que va sorgir al bell mig del segle XX com a crítica i desballestament de la societat burgesa, dels interessos i patrioterismes que van dur a la segona guerra mundial, i als tòpics i convencions socials.
Deixa un comentari