Jove Espectacle

  • Inici
    • Què és…?
    • Termes Legals
    • Mapa del web
    • El butlletí
    • Publicar notícies
    • Publicitar-se
  • Escoles
    • Tallers i Espectacles (Tots)
      • Per Cicles Educatius
        • Educació Infantil – 0-3 anys
        • Educació Infantil – 3-5 anys
        • Cicle Inicial de Primària
        • Cicle Mitjà de Primària
        • Cicle Superior de Primària
        • ESO 1r. Cicle
        • ESO 2n. Cicle
        • Batxillerat i Cicles Formatius
      • Per Àrees/Temes
        • Activitats de ciències
        • Activitats d’Anglès
        • Festa a la Granja – Educació emocional a través del teatre
        • Activitats de dansa
        • Activitats de Música
        • Activitats per als més petits
        • Espectacles de titelles
        • Espectacles teatrals (i de màgia, i de contes, i de…)
    • Serveis que us oferim
    • Ciència Melquíades
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Melquíades
    • MELQUÍADES, EN REMOT
    • Sobre nosaltres
      • Qui és Melquíades?
      • Josep Maria Viaplana
      • Dossier de premsa
    • Què oferim?
      • Tallers de ciències
      • Tallers participatius
      • Tallers per a mestres
    • Com ho fem?
      • Calendari de disponibilitat
      • Preu
      • Sistemes de pagament
      • Com podeu fer la comanda?
      • Comanda ‘Melquíades’
      • Contacte Escoles
    • Materials
      • Guies didàctiques
      • Fotografies
      • Vídeos
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Notícies del nostre portal
    • Crítiques d’Espectacles
    • Cròniques
    • Món Educatiu
      • Educació i ciències
      • Educació i arts escèniques
      • Educació emocional
    • Públic familiar
    • Públic jove
      • Joves Intèrprets
    • Fires i festivals
    • Notícies professionals
      • Entrevistes, articles i reflexions
    • El nostre butlletí (històric)
    • Notícíes Històriques (2011-2019)
  • Contacte

Crítiques: ‘Com menja un caníbal’

20 d'abril de 2021 per JMViaplana Deixa un comentari

Vist el divendres 16 d’abril 2021 al Teatre de Lloret de Mar (Espai off)

CIA. La Virgueria – Durada: 90 minuts –  Idioma: català

SINOPSI:

Un espectacle amb deu artistes a l’escenari per explicar la història d’aquells a qui el sistema deixa de banda per no ser productius dins les regles del capitalisme. 

Us heu plantejat mai què passa amb aquelles persones que no són “productives” per al sistema? La companyia teatral La Virgueria parteix d’aquesta qüestió per crear Com menja un caníbal, un espectacle multidisciplinar amb teatre, expressió corporal, poesia visual, música i circ. Tot plegat permetrà parlar del què ens defineix com a espècie, sobre el que ens fa humans i sobre la solidaritat i la seva distància sobre la beneficència i la caritat.

Gran part de l’espectacle es dóna al “Garitu”, una espècie de subunivers fantàstic, per imaginatiu i per imaginari. És un espai inventat on es desenvolupa tota la història, fins i tot la que no passa entre les seves quatre parets. O potser en
són sis? En tot cas: un lloc fosc, vermell, marró, groc. Detalls que internacionalitzen i eternitzen, sense inici ni final, l’existència del Garito. De les parets hi pengen caps de famosos dissecats: identifiquem Baudelaire, Salvador Seguí,
Virginia Wolf, Marie Curie, Miguel Hernández i Sóren Kierkegaard, però n’hi ha molts d’altres que no sabem qui són. És un lloc estrany, meravellós i desconcertant alhora. És un espai immens, amb infinitat de racons i cantonades. Plantes de roba i plàstic, una regadora verda i moltes taules de diferents mides i colors. És un lloc estrany, meravellós i horripilant alhora. La gent agrupada en taules rodones de fusta, xerrant animadament o discutint a crits els quals s’obliden al cap de tres minuts.

MÉS ENLLÀ DE L’ESCENARI

Per La Virgueria, el teatre és una eina de transformació social des del moment en què l’experiència artística que viu cada espectadora la modifica. I és una excusa perfecta per seguir fent créixer l’esperit crític a partir de diferents activitats. Per això, en el procés de creació, sempre busquem el contacte amb altres entitats que estiguin vinculades als diferents temes que tractem als nostres espectacles. En aquest cas, vam establir lligams amb associacions de l’àmbit de la memòria històrica, com Laberint Cultura, i de la diversitat funcional, com l’Associació Catalana del Síndrome del Cromosoma X-Fràgil, i també vam col·laborar amb el Teatre Arnau i Creuem el Paral·lel, un projecte que relaciona arts
escèniques amb centres educatius del barri.

FITXA ARTÍSTICA

Autoria i direcció: Isis Martín i Aleix Fauró
Ajudant de direcció: Marina Fita
Intèrprets: Guillem Barbosa, Patrícia Bargalló, Arnau Comas, Sílvia Capell, Maria Garrido, Guillem Gefaell, Carles Gilabert, Núria Montes, Maria Pau Pigem i Lara Renard
Moviment: Patrícia Bargalló
Disseny de llums: Luis Martí
Banda sonora: Clara Peya
Espai escènic: Sebastià Brosa, Paula Font i Paula González
Vestuari: Berta Riera
Fotografia: Anna Miralles
Gestió i altres màgies: Júlia Ribera
Regidoria: Olga Fibla
Producció: La Virgueria, Teatre Arnau (ICUB), Escena Nacional d’Andorra, Teatre Municipal de Lloret de Mar

Vist el divendres 16 d’abril 2021 al Teatre de Lloret de Mar (Espai off)

La meva opinió sobre l’espectacle està, inevitablement, condicionada per una audició molt limitada del text, per no arribar aquest al públic en les millors condicions*.

‘Com menja un caníbal’ transita per una delicada poesia, un espectacle que va de menys a més, tant en la concreció de la trama, com -especialment- per la proposta escènica, composta de 10 actors i actrius, alguns d’ells amb habilitats que van més enllà, com el circ, l’acrobàcia i una corporalitat força expressiva. Comencem amb un seguit de jocs corporals, coreogràfics i de pantomima, combinat amb les veus de tots ells, que s’estenen més enllà del pròleg, i que fan recordar els jocs teatrals que sovint es practiquen a les escoles d’art dramàtic. No és debades que ho dic, aquesta aparent incoherència entre el moviment i jocs acrobàtics i de veus, i la història que se’ns està explicant, travessa, com a mínim, la meitat o més enllà de tot l’espectacle. Però per sort, de seguida entrem al nucli d’una història que realment ens atrapa: coneixem a tres generacions de dones d’una família actual, i l’afany de la filla/néta (s’entén que una adolescent) per conèixer com va ser la vida de la seva àvia, la Dora, que és ben a prop del viatge final. Als inicis, som a un poblet de l’Espanya profunda (a a la riba del Río San Martín, però podria ser qualsevol altre lloc), on uns homes maten pare i mare d’una família, i els fills decideixen seguir la ruta de molts dels immigrants que als anys 50, cap a la ciutat de Barcelona. Sobretot si hi tenien família. Allà, com també era freqüent, s’instal·len a Ciutat Vella, i en aquest ambient fosc i gris, la Dora va creixent, de ser nena a jove. Un dia es troba un personatge que es defineix a sí mateix com a ‘Fràgil’, i que li fa conèixer el ‘Garitu’, un local on personatges tan curiosos com ell es citen. Freaks, membres d’un submón que ens podria recordar -de lluny- aquella Barcelona de l’Ombra del Vent, o aquell realisme màgic de la literatura llatinoamericana. Perquè no acabarem mai de saber si són reals, o fruit de la imaginació de la Dora. I tant se val, perquè la vivència hi és, i l’ha feta tal com és ella ara. I ja en el tram final, tot agafa sentit i emoció.

Un espectacle delicat, fràgil com els seus personatges, que té un handicap en la dificultat d’entendre els textos, malgrat que la Dora (Mari Pau Pigem) portava microfonia inalàmbrica, i algun dels seus intèrprets feia un esforç molt notable (amb èxit) de projectar la veu amb força. I és que el públic voltava l’espai on es desenvolupa la història, formant un quadrat, que és el que la companyia demana, ja que el té assajat així. Una proposta que necessita d’una sala amb característiques acústiques molt particulars. El problema sorgeix, de vegades, i sobretot si el text és important -com és el cas- i cal seguir-lo per a entendre tots els matisos de la trama, en que tot ell ha d’arribar. Ens trobem, d’entrada, amb l’inapel·lable condicionant de què cada actor o actriu, sempre té públic a la seva esquena quan parla. I a més d’aquesta obvietat, la sala on es representa ha d’estar pensada acústicament per a aquesta circumstància. I el peatge que es paga és que dins d’un escenari l’acústica no ha de ser, necessàriament, tan bona com quan els actors treballen ‘a la italiana’, com es coneix als teatres amb escenari i platea (i a voltes, amfiteatre). Es veu que l’espectacle ja conté aquest problema d’inici. He sabut que sonava molt bé als assajos del local de la companyia, però posteriorment a un escenari a la italiana no es va sentir bé, i en aquest cas, es va perdre bona part del text. Del que no hi ha dubte és de que el públic va captar l’essència i que els actors van defensar el seu treball amb compromís i professionalitat. 

*L’Espai off, concebut per a ser fora de la sala del Teatre de Lloret de Mar, per motius de la tristament famosa pandèmia, s’ha traslladat temporalment a dins l’escenari del teatre, tancat per a acollir, entre d’altres coses, espectacles més íntims, amb un contacte més proper del públic amb els intèrprets (l’escenari on es va desenvolupar l’acció està envoltat per una sola filera de butaques dels assistents, pels 4 costats) ja que tots estàvem a ‘primera fila’ sense excepcions. En general les sales permanents que representen així les obres, solen tenir la millor acústica possible ‘a quatre bandes’, o, com en el cas del Teatre Gaudí de Barcelona (un exemple d’aquesta disposició del públic), com que la major part són musicals, cada intèrpret porta un micròfon inalàmbric que fa que se l’escolti perfectament.

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Arxivat com a: Crítiques

Entrades recents

  • Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico
  • Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira
  • Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions
  • Crítiques: Entrevista amb Mariona Esplugues, creadora i intèrpret de ‘Boja’
  • Atrapa’m si vols!! (Només del 25 al 28 de novembre!)

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Cerca per paraula clau

Aneu al bloc històric Tallers i Espectacles per a Escolars Catàleg activitats i preus Jove Espectacle Tallers de ciències Melquíades

SEGUEIX-NOS A

Quina categoria de notícies?

Les darreres notícies

Crítiques

Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico

Crítiques

Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira

Crítiques

Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions

Crítiques, Cròniques

Crítiques: Entrevista amb Mariona Esplugues, creadora i intèrpret de ‘Boja’

Àrees - Anglès, Àrees - Ciències, Àrees - Contacontes, Àrees - Dansa, Àrees - Educació Emocional, Àrees - Espectacles, Àrees - Música

Atrapa’m si vols!! (Només del 25 al 28 de novembre!)

Crítiques

Crítiques: “El Mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai” de Xavier Bobés i Alberto Conejero

Àrees - Ciències, Crítiques

Crítiques: ’88 Infinits’ amb Arnau Vilardebò i Albert Pla

Crítiques

Crítiques: ‘Boja’ de Mariona Esplugues

Crítiques

Crítiques: ‘Conservando Memoria’ d’El patio teatro

Crítiques

Crítiques: “Romeu i Julieta” de La Brutal

US RECOMANEM QUE ENTREU A:

Recomana.cat

Núvol.com

Tornaveu.cat

Activitum.cat

Darreres notícies

VES DIRECTAMENT A

Inici - Mapa web - Termes legals - Quim som - Notícies - El butlletí (històric) - Publicitar-se - Activitats Escolars - Melquíades - Contacte

SEGUEIX-NOS A

@ Copyright - All rights reserved - Jove Espectacle, s.l. 2011-2019 - Josep Maria Viaplana

TROBAN’S A

Jove Espectacle, s.l.
Josep Maria Viaplana
Lloret de Mar
info@jovespectacle.cat
Tel. 609 31 35 01 De 9 a 18 h.
logo whatsapp
Clica a sobre si navegues des d'un smartphone

 

Loading Comments...