Vist el dissabte, 24 d’abril 2021, al Teatre de Lloret de Mar (Espai Off)
Llàtzer Garcia – David Planas – Meritxell Yanes – Durada: 75 minuts – Idioma: català
SINOPSI
Un nou exercici d’intimitat teatral del mateix equip que ens van oferir VENTURA a l’Hotel Vila del Mar dins del cicle Lloret Espai Off.
TEATRE DE TEXT
El Lloret Espai Off ens va portar el febrer de l’any 2017 fins a l’Hotel Vila del Mar per poder veure Ventura. Ara David Planas i Meritxell Yanes volen reincidir en aquest format d’espectacle, que els permet experimentar des de la confiança més absoluta i propera. Amb una excepció: no es podrà fer en una casa o en un hotel a causa de les restriccions que ens imposa la Covid però podem seguir veient bon teatre, com sempre, dins del cicle Lloret Espai Off que aquesta temporada veiem a l’escenari del teatre.
I en aquest cas parlem d’una parella. Han passat deu anys i la relació està malmesa. Va aparèixer una tercera persona. Ha arribat la nit on tot s’ha de dir entre l’Elda i en Daniel, i és en aquest precís instant que l’espectador entra a les seves vides. Testimoni privilegiat de confessions insospitades.
FITXA ARTÍSTICA
- Direcció i dramatúrgia: Llàtzer Garcia
- Intèrprets: Meritxell Yanes Font i David Planas i Lladó
- Ajudant de direcció i vestuari: Marta Comasòlivas
- Escenografia: David Planas i Meritxell Yanes
- Producció executiva: Meritxell Yanes i David Planas
- Disseny Llums: Punt de Fuga
- Fotografia cartell: Paco Amate – Pig Studio
- Fotografies de l’espectacle: Sílvia Poch
- Disseny gràfic: Gerard Yanes
- Coproducció: MeriYanes Produccions – David Planas i Lladó, Temporada Alta 2020 – Ajuntament de Celrà- Teatre Ateneu. Amb la col·laboració: Diputació de Girona – ICEC – Generalitat de Catalunya
“El que diu una mentida, no sap la feinada que s’ha buscat perquè es veurà obligat a inventar-ne vint més per a sostenir la primera” Alexander Pope
És impressionant com David Planas & Meritxell Yanes, un cop s’han assegut els espectadors als seus seients, mantenen amb ells una conversa informal, que no sé ben bé si està assajada o no, sobre els seus records de, en aquest cas, Lloret de Mar, com van anar a viure junts, els fills que tenen, els canvis de casa, els coneguts a Girona, Celrà… Però aquest pròleg dura tant, que un es pensa que és l’obra en sí. Però no, en un moment donat comença ‘Elda i Daniel’. I durant una estona trobes a faltar la naturalitat amb què parlaven alegrement de les seves coses de parella ‘real’.
De mica en mica, assistim com a testimonis privilegiats a uns moments de gran intimitat entre una parella que ha conviscut durant 10 anys, i que en una nit, treuen coses de dins que fereixen a l’altre, es confessen, i entren en una profunda crisi, d’aquelles que poden acabar amb una parella. Qui no ha tingut una nit d’aquestes, en què tot es precipita i sembla que la vida s’ha acabat per a tu? Quin buit! Quin precipici al davant teu!
El capítol interpretatiu, té el to que li cal a aquest drama romàntic, quan descobreixes que el veritable drama és que res no és com tu havies cregut. La posada en escena propicia aquesta sensació d’intimitat a casa de la parella, entre el saló i el dormitori.
Simplement gaudiu-lo.
I no puc deixar de dir que, a l’espai off del Teatre de Lloret, s’ha millorat força l’acústica, que en la funció d’avui no ha significat cap problema per a seguir l’obra.
Deixa un comentari