Jove Espectacle

  • Inici
    • Què és…?
    • Termes Legals
    • Mapa del web
    • El butlletí
    • Publicar notícies
    • Publicitar-se
  • Escoles
    • Tallers i Espectacles (Tots)
      • Per Cicles Educatius
        • Educació Infantil – 0-3 anys
        • Educació Infantil – 3-5 anys
        • Cicle Inicial de Primària
        • Cicle Mitjà de Primària
        • Cicle Superior de Primària
        • ESO 1r. Cicle
        • ESO 2n. Cicle
        • Batxillerat i Cicles Formatius
      • Per Àrees/Temes
        • Activitats de ciències
        • Activitats d’Anglès
        • Festa a la Granja – Educació emocional a través del teatre
        • Activitats de dansa
        • Activitats de Música
        • Activitats per als més petits
        • Espectacles de titelles
        • Espectacles teatrals (i de màgia, i de contes, i de…)
    • Serveis que us oferim
    • Ciència Melquíades
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Melquíades
    • MELQUÍADES, EN REMOT
    • Sobre nosaltres
      • Qui és Melquíades?
      • Josep Maria Viaplana
      • Dossier de premsa
    • Què oferim?
      • Tallers de ciències
      • Tallers participatius
      • Tallers per a mestres
    • Com ho fem?
      • Calendari de disponibilitat
      • Preu
      • Sistemes de pagament
      • Com podeu fer la comanda?
      • Comanda ‘Melquíades’
      • Contacte Escoles
    • Materials
      • Guies didàctiques
      • Fotografies
      • Vídeos
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Notícies del nostre portal
    • Crítiques d’Espectacles
    • Cròniques
    • Món Educatiu
      • Educació i ciències
      • Educació i arts escèniques
      • Educació emocional
    • Públic familiar
    • Públic jove
      • Joves Intèrprets
    • Fires i festivals
    • Notícies professionals
      • Entrevistes, articles i reflexions
    • El nostre butlletí (històric)
    • Notícíes Històriques (2011-2019)
  • Contacte

Crítiques: “Gossos” de Nelson Valente

24 d'abril de 2021 per JMViaplana Deixa un comentari

Vist el divendres, 23 d’Abril de 2021 al Teatre de Salt

SINOPSI

Aneu amb compte amb les trobades inesperades i amb els petits detalls, perquè sovint contenen llavors que germinen sense que se sàpiga del cert quina planta en naixerà. Li passa a una de les protagonistes d’aquesta història, la Laura, el dia que fa 40 anys. Durant un viatge en metro, coincideix amb un desconegut que li diu un secret a cau d’orella. Aquella simple frase que podria haver oblidat i a la qual podria no haver concedit cap valor desferma un bombardeig que, malgrat els esforços de la protagonista per mantenir la unió entre els éssers que s’estima, converteix en un camp de batalla la seva vida familiar. La Laura s’ha atrevit a mirar-se la seva pròpia vida des de la consciència. És tota una heroïcitat, però, ara, ja no hi ha marxa enrere i en la seva existència s’ha desfermat una crisi total: aquesta és la vida que vull? Quan la vaig escollir? És així com vull passar el temps que em quedi? Sí, són interrogants especialment poderosos. Tant, que no només provoquen la crisi d’una única persona, sinó que estenen el foc als qui l’envolten. Odis, ressentiments, amors i una pila d’històries del passat emergeixen reflectits en els ulls d’aquells gossos que formen part de la història familiar i que, ara, sembla que projectin la seva mirada cap al present. Passats imaginats, vides frustrades per la por, victimitzacions: tot forma part d’una història que no parla només sobre la família que veureu en escena sinó també sobre els espectadors i espectadores que s’asseuen al pati de butaques i, de fet, sobre tota la humanitat.

Foto: Albert Rué

FITXA ARTÍSTICA

Autor i director: Nelson Valente
Traducció: Joan Negrié

Amb:
Mercè Aránega
Sandra Monclús
Joan Negrié
Albert Pérez

Escenografia i vestuari:  Albert Pascual
Disseny de llums: Guillem Gelabert

Producció: Eloi Isern
Ajudant de direcció i regidor: Pau Ferran
Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas

Fotografia i disseny gràfic: Albert Rué

Premsa i comunicació: Mariona Garcia i Focus
Màrqueting i comunicació: Publispec
Disseny gràfic: Santi&Kco

Una producció de Sala Trono
Amb la col·laboració del Festival Grec de Barcelona

Si no ho és, el ‘teatre de saló’ hauria de ser un gènere de teatre. De fet era la forma que va adoptar a les corts i a cases benestants, ja que era el lloc on els intèrprets executaven el seu art davant dels convidats de l’amfitrió/na. Talment com quan es tractava d’uns músics i/o cantants. Actualment, la seva escenografia i ‘mobiliari’ és això, mobiliari, realista per a més referències, que va acompanyat (afortunadament no és el cas) d’un fons que representa les parets interiors de l’habitació o saló on es realitza. En aquest cas, el menjador. Que ningú interpreti malament la meva descripció, s’han fet grans obres en aquest marc, on tot passa en un mateix espai, posem per cas ’12 homes sense pietat’, i tantes d’altres. L’espai no influeix en la qualitat del text i de la interpretació, com passa en aquesta obra.

‘Gossos’, que li dóna nom, comença amb una conversa sobre aquests animals de companyia, en la sobretaula d’un dinar familiar, on una parella jove (o no tant) ha convidat als pares del noi per a celebrar l’aniversari d’ella. A partir d’aquí, ja podeu imaginar que les converses de cadascú van derivant a un seguit de crues discussions (que no relataré) entre, sobretot, les dues parelles entre sí, i la del pare i el fill.

La direcció és impecable, així com la interpretació dels quatre personatges que són dalt l’escenari. A més de que se’ls va entendre fins a la darrera síl·laba que van pronunciar, va tenir el ritme i el volum precís que calia en cada moment, fent que l’atenció del públic no decaigués ni un sol moment. Però si una cosa és destacable en aquest cas, és la corporalitat i la gestualitat de tots i totes, cosa que ajuda a saber ‘què els passa’ alhora que el text ens digui ‘què passa’, fent un homenatge a Lorca. Quina postura tenien, com es movien, com seien, com es tocaven, com fugien… tot estava planificat i es notava.

Per això és complicat d’analitzar la dramatúrgia, que lluny de considerar-la una tragi-comèdia, en el meu cas la considero una comèdia àcida. On riem, o ens posem seriosos, sobretot perquè reconeixem moltes de les coses que passen, tant a una família com a una parella. Per cert, tots bé però és destacable la gran actuació de la Mercè Arànega i de l’Albert Pérez, del qual en sóc fan. També el Joan Negrié, en un paper segurament menys agraït, que va resoldre amb solvència. Potser em queda el dubte de si el paper que havia de jugar (difícil, per inexpressiu, en un art on l’expressió ho és tot) la Sandra Monclús, segurament a indicacions de la direcció, per a ser la inesperada detonadora de la catarsi de la família.

Però sobretot vaig sortir fent-me la pregunta de si tota la cura que hi ha a nivell gestual i corporal, no és fruit de que Nelson Valente, argentí de naixement, i que ha treballat en altres llocs de l’estat, no tingui grans coneixements de català. No és en broma que ho dic. Quan dirigeixes (i quan veus) una obra parlada amb un idioma del qual no en coneixes els matisos (o res, directament), la gestualitat és d’una gran ajuda per a seguir què passa a l’escenari.

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Arxivat com a: Crítiques

Entrades recents

  • Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico
  • Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira
  • Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions
  • Crítiques: Entrevista amb Mariona Esplugues, creadora i intèrpret de ‘Boja’
  • Atrapa’m si vols!! (Només del 25 al 28 de novembre!)

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Cerca per paraula clau

Aneu al bloc històric Tallers i Espectacles per a Escolars Catàleg activitats i preus Jove Espectacle Tallers de ciències Melquíades

SEGUEIX-NOS A

Quina categoria de notícies?

Les darreres notícies

Crítiques

Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico

Crítiques

Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira

Crítiques

Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions

Crítiques, Cròniques

Crítiques: Entrevista amb Mariona Esplugues, creadora i intèrpret de ‘Boja’

Àrees - Anglès, Àrees - Ciències, Àrees - Contacontes, Àrees - Dansa, Àrees - Educació Emocional, Àrees - Espectacles, Àrees - Música

Atrapa’m si vols!! (Només del 25 al 28 de novembre!)

Crítiques

Crítiques: “El Mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai” de Xavier Bobés i Alberto Conejero

Àrees - Ciències, Crítiques

Crítiques: ’88 Infinits’ amb Arnau Vilardebò i Albert Pla

Crítiques

Crítiques: ‘Boja’ de Mariona Esplugues

Crítiques

Crítiques: ‘Conservando Memoria’ d’El patio teatro

Crítiques

Crítiques: “Romeu i Julieta” de La Brutal

US RECOMANEM QUE ENTREU A:

Recomana.cat

Núvol.com

Tornaveu.cat

Activitum.cat

Darreres notícies

VES DIRECTAMENT A

Inici - Mapa web - Termes legals - Quim som - Notícies - El butlletí (històric) - Publicitar-se - Activitats Escolars - Melquíades - Contacte

SEGUEIX-NOS A

@ Copyright - All rights reserved - Jove Espectacle, s.l. 2011-2019 - Josep Maria Viaplana

TROBAN’S A

Jove Espectacle, s.l.
Josep Maria Viaplana
Lloret de Mar
info@jovespectacle.cat
Tel. 609 31 35 01 De 9 a 18 h.
logo whatsapp
Clica a sobre si navegues des d'un smartphone

 

Loading Comments...