Vist el diumenge, 30 de maig a la Mostra d’Igualada.
Nova versió d’una història clàssica sobre un nen menut i els seus germans abandonats al bosc, pensada per a tota la família
Els clàssics ho són per la seva capacitat de resultar contemporanis en qualsevol temps. Qui busqui el ‘Polzet’ de Perrault trobarà el que busca, com també ho farà qui desitgi una visió nova i estimulant. Divertit per als nens i commovedor per als adults (o al contrari), presentem el conte a través de la relació d’un fill amb el seu pare. Un espectacle especialment ideat per a pares/mares i fills/es. Segons diuen, els contes es van inventar per adormir els nens i despertar els adults, però …i si els pares fossin els nens i els fills els adults?
Fitxa artística
- Autor: Iñaki Rikarte
- Traductora: Anna Manso
- Direcció: Iñaki Rikarte
- Direcció tècnica: Sergio Sisques
- Intèrprets: Jesús Agelet i Ramon Molins
- Música: Iñaki Salvador
- Espai escènic i vestuari: Ikerne Gimenez
- Il·luminació: Esteban Salazar
- Arranjaments vestuari: Olga Cuito
- Ajudant de direcció: Tomás Fernández
- Assistent de direcció: Albert Garcia
- Administració: Pili Espada
- Coordinació i logística: Begonya Ferrer
- Producció executiva: Txell Burgués
- Comunicació: Zum-Zum Teatre
- Disseny publicitat: 78 Estudi Plural
- Comissariat i acompanyament artístic: Margarida Troguet
- Producció: Zum-Zum Teatre
Coneix la companyia
Des de 1994 i amb Ramon Molins com a director artístic produeix espectacles per “adults a partir de 4 anys” amb la finalitat de potenciar la imaginació, creativitat, divertiment i sentit crític als més menuts. Evoca estímuls i indueix al diàleg i al pensament per fer del teatre infantil una eina socioeducativa imprescindible, tot posant en escena textos dels millors escriptors de tots els temps.
Un, quan entra a la sala i veu l’escenografia d’aquest ‘Polzet’, sent estranyesa i curiositat, perquè sembla de tot, tret de la d’un conte clàssic de Perrault. Sigui en teatre o en titelles, no t’esperes una paret de fons amb una porta, i un armari i un llit. S’han equivocat? Hi ha hagut un accident i la companyia no ha pogut fer arribar la posta en escena original i s’apanyen amb una obra amateur que fan els de la companyia del poble aquell mateix dia a la nit?
Per sort, quan s’inicia tot i veiem sortir al Ramon Molins (director i ànima de la companyia) penses… bé, i què fa parlant per telèfon?? Amb qui?? I aviat tenim la sorpresa de veure sortir un home ancià, el seu pare…
I fins aquí.
Cal dir que aquesta versió del conte infantil és original del Teatro Paraiso, d’Euskadi, i que el Zum Zum ha versionat en català per al nostre públic, dirigida, però, pel mateix de la versió basca.
Sorprenent, us ho garanteixo, però sobretot… t’arriba al cor: El conte (que en la seva cruesa, ens explica que en èpoques de fam, hi havia el costum de deixar als infants abandonats al bosc, com una forma d’eliminar boques que alimentar) ho fa, però sobretot la relació que es teixeix entre tots dos personatges, que d’una forma natural i inesperada, narren la història del més petit dels germans, no més gran que un dit polze, però amb tant d’enginy (i per què no dir-ho, ‘morro’) que salva als seus germans de ser menjats per un ogre, i per postres porta la salvació econòmica a la seva família.
Un espectacle generós amb els recursos interpretatius, com el joc d’un armari on s’entra i es surt, o uns mitjons que fan diversos personatges. Molt ben dit i modulat, precís, encisador.
Però si alguna cosa cal remarcar, a banda de la originalitat de la versió, és el treball actoral de Jesús Agelet, espectacular i profund, donant vida a un pare submergit en una demència senil, i el paper de fill de Ramon Molins. Una obra que als petits els encantarà, però gairebé més als grans, en què s’hi veuran emmirallats molts i moltes.
Deixa un comentari