Jove Espectacle

  • Inici
    • Què és…?
    • Termes Legals
    • Mapa del web
    • El butlletí
    • Publicar notícies
    • Publicitar-se
  • Escoles
    • Tallers i Espectacles (Tots)
      • Per Cicles Educatius
        • Educació Infantil – 0-3 anys
        • Educació Infantil – 3-5 anys
        • Cicle Inicial de Primària
        • Cicle Mitjà de Primària
        • Cicle Superior de Primària
        • ESO 1r. Cicle
        • ESO 2n. Cicle
        • Batxillerat i Cicles Formatius
      • Per Àrees/Temes
        • Activitats de ciències
        • Activitats d’Anglès
        • Festa a la Granja – Educació emocional a través del teatre
        • Activitats de dansa
        • Activitats de Música
        • Activitats per als més petits
        • Espectacles de titelles
        • Espectacles teatrals (i de màgia, i de contes, i de…)
    • Serveis que us oferim
    • Ciència Melquíades
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Melquíades
    • MELQUÍADES, EN REMOT
    • Sobre nosaltres
      • Qui és Melquíades?
      • Josep Maria Viaplana
      • Dossier de premsa
    • Què oferim?
      • Tallers de ciències
      • Tallers participatius
      • Tallers per a mestres
    • Com ho fem?
      • Calendari de disponibilitat
      • Preu
      • Sistemes de pagament
      • Com podeu fer la comanda?
      • Comanda ‘Melquíades’
      • Contacte Escoles
    • Materials
      • Guies didàctiques
      • Fotografies
      • Vídeos
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Notícies del nostre portal
    • Crítiques d’Espectacles
    • Cròniques
    • Món Educatiu
      • Educació i ciències
      • Educació i arts escèniques
      • Educació emocional
    • Públic familiar
    • Públic jove
      • Joves Intèrprets
    • Fires i festivals
    • Notícies professionals
      • Entrevistes, articles i reflexions
    • El nostre butlletí (històric)
    • Notícíes Històriques (2011-2019)
  • Contacte

Crítiques: “Camí a l’escola” de Campi qui pugui i Rosa Díaz

18 de desembre de 2021 per JMViaplana Deixa un comentari

Vist del dijous, 16 de desembre de 2021 a la Sala Tallers (sessió escolar) del Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.

SINOPSI

L’extraordinària història de tres germanes que sobrepassen totes les barreres.

Tres germanes, un camí i un objectiu: tenir el futur a les seves mans. Per aconseguir-ho, diàriament s’enfronten a obstacles i perills per arribar a l’escola. Són conscients que només l’educació els obrirà les portes a un demà millor. Un espectacle suggeridor, visual i sense text, que s’inspira en la història real d’infants d’arreu del món.

L’espectacle Camí a l’escola ha estat premiat com a Millor espectacle familiar als Premis de la Crítica, com a Millor posada en escena amb el premi FETEN i nominat com a Millor espectacle familiar als premis Butaca.

Amb l’espectacle Camí a l’escola, la companyia Campi Qui Pugui col·labora amb l’associació Sur le chemin de l’école, l’association.

L’any 2017, la Cristina i en Jordi em van parlar amb els ulls brillants del documental francès Camí a l’escola, sobre la generositat dels infants que comparteixen la seva passió per la vida i la seva capacitat de superació.
Volien fer-ne un espectacle, amb mi.
Veia les papallones que es movien dins seu recordant el documental i les seves ganes de créixer com a companyia de teatre.
«Aquests infants saben què volen ser cada dia. Nosaltres ho sabem?»
Em vaig emocionar i vaig adonar-me que ja havíem començat a caminar junts.
«Són nenes i nens que decideixen canviar el seu racó de món. Per a elles, aturar-se a mig camí no és una opció.»
L’opció, la vida, és el risc. I a vegades és necessari fer un salt, fins i tot al buit. Els Campi Qui Pugui van tenir el valor de saltar i jo vaig llançar-m’hi amb ells.
Gràcies Chanda, Nasta, Devi i a tots els infants del documental per fer saltar les nostres vides.

Rosa Diaz, directora de l’espectacle.

FITXA ARTÍSTICA

Autoria Campi Qui Pugui
Direcció Rosa Díaz
Amb Alícia Buil, Cristina Garcia, Aitana Giralt, Jordi Pedrós i Erik Varea / Marc Cartanyà
Coach de creació
Jordi FarrésEscenografia
Joan PenaVestuari
Rosa SoléIl·luminació
Marc EspinosaMúsica
Pascal Gaigne
Vídeo
Romina LeónEquips tècnics i de gestió de la companyiaProducció executiva
Jordi PedrósProducció
Pilar López
Pilar Espada

Jo que sóc un fan de la sèrie documental en què es basa aquest espectacle, molt encertadament emesa a la Televisió de Catalunya, em preguntava com es podria adaptar al teatre uns documentals que, no sols tenien diversos capítols i localitzacions geogràfiques (a diversos continents) sinó que protagonitzaven exclusivament els i les seves petits protagonistes.

I també, per què no, com reaccionaria un públic, l’escolar, que no va acompanyat de pares i/o familiars, en una sala on s’ajuntaven no menys de 250-300 alumnes, amb la única companyia dels seus mestres. Deixeu-me dir, perquè conec el tema bastant a fons, que el teatre per a escolars és el que, per lògica, assoleix un major nivell d’universalitat de públic. M’explico, els pares i mares que porten als seus fills, néts o nebots/des al teatre són un petit percentatge. En canvi, totes, o una aclaparadora majoria d’escoles porten a veure als seus alumnes a veure espectacles, ja sigui al mateix centre (ja sabeu, hi ha escoles que tenen teatres tan bons que alguns d’ells han acabat convertint-se en sales de programació regular) o bé assistint a una sala més o menys lluny de l’escola o institut. Per tant, si pràcticament tots els infants i adolescents han assistit a algun -generalment varis- espectacles en directe en arribar a la majoria d’edat, és sobretot responsabilitat de les campanyes escolars.

Dit això, el repte era traslladar un producte documental creat per a la televisió, que retrata la voluntat dels infants que no tenen res garantit a la vida per a educar-se, ja que veuen que a través d’això podran arribar més lluny (no necessàriament més alt) a la vida. I també, per què no, satisfer la seva ànsia natural de saber.

Per a fer aquest trasllat de mitjà, es trien tres protagonistes femenines*, entre la infància i la pubertat, d’un recòndit poblat d’un país remot i exòtic, que parlen entre elles en un llenguatge que desconeixem totalment. Per tant, de forma obligatòria, l’espectacle ens ha de mostrar què els passa només a través de la comunicació no verbal, amb una acurada producció, una interpretació corporal i una utilització dels tons de veu reeixida, en absència de la paraula comprensible.

En el primer apartat, la producció escenogràfica, d’utillatge i vestuari és totalment adient a l’objectiu, una escenografia que em pregunto com s’adaptarà a molts espais teatrals en una futura gira, que desitjo llarga i extensa, i que suposo que ja estarà ben pensada des d’un inici.

La interpretació de les actrius (i algun actor que apareix episòdicament) està força bé, i aquesta corporalitat, juntament amb la treballada estètica, aconsegueix que un públic que a l’inici tenia moltes ganes de parlar, vagi de mica en mica entrant en la història.

Per a mi, però, hi ha dues coses que serien millorables: una és el tema del text parlat. Davant de llengües,  països i cultures que ens són desconeguts, vaig albirar que hi havia una voluntat de representar diversos moments de diversos dels documentals de la sèrie, fent un poti-poti que havia d’enquibir-se dins d’una sola funció. Aleshores, vaig trobar a faltar que parlessin en català, sense que això hagués de restar importància al gest, però que haguessin pogut donar algunes informacions que atrapessin al públic des d’un principi, i que complementessin el sentit que un documental com aquest té, o potser un narrador, com a l’original televisiu. Al capdavall, tampoc podem verificar si deien el text bé o no.

L’altra cosa, havent vist la sèrie, seria l’evidència de que el viatge a l’escola simbolitza la voluntat de salvar dificultats, i de fer-ho cada dia, emprant hores i esforç en arribar a la teva meta. En el muntatge, penso que es dóna al joc entre elles un pes en minutatge superior a un altre valor de l’original, que és retratar les coses bones de tots els paisatges que es van trobant, i els estils de vida propers a la terra, que sent-hi, per a mi tenen més força, a banda de la superació d’obstacles, tema molt ben tractat aquí. Ja s’entén que tant les protagonistes com els espectadors són infants, i aprofiten qualsevol circumstància per al joc, i és bo que així sigui, però en aquells moments jo pensava ‘a quina hora han de sortir aquestes nenes de casa per arribar a l’escola, si a més a més del llarg camí i els obstacles, fan servir temps per a distraccions?’. Com veieu, una consideració estrictament personal.

En conjunt però, l’important és que el missatge arriba i els infants, en proporció de 25 a 1 amb adults entre el públic, van acabar seguint, entenent i gaudint del que se’ls explicava. Per tant, val la pena que ho vegin i que, si no ho heu fet, després els poseu a casa alguns vídeos d’El camí a l’escola’ i pregar al ‘TV3 a la carta’ que si és possible, incloguin la sèrie sencera a la seva web. Una encarida recomanació.

*No és debades que siguin nenes, només cal veure com les nostres facultats i escoles professionals tenen una presència femenina tan nombrosa.

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Arxivat com a: Crítiques, Educació i arts escèniques

Entrades recents

  • Crítiques; ‘Las Cotton’ de la Cia. Anita Maravillas (País Basc)
  • El Museu Internacional de Titelles, a Palau-Solità i Plegamants. Impressionant!
  • Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico
  • Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira
  • Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Cerca per paraula clau

Aneu al bloc històric Tallers i Espectacles per a Escolars Catàleg activitats i preus Jove Espectacle Tallers de ciències Melquíades

SEGUEIX-NOS A

Quina categoria de notícies?

Les darreres notícies

Crítiques

Crítiques; ‘Las Cotton’ de la Cia. Anita Maravillas (País Basc)

Cròniques, Notícies professionals

El Museu Internacional de Titelles, a Palau-Solità i Plegamants. Impressionant!

Crítiques

Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico

Crítiques

Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira

Crítiques

Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions

Crítiques, Cròniques

Crítiques: Entrevista amb Mariona Esplugues, creadora i intèrpret de ‘Boja’

Àrees - Anglès, Àrees - Ciències, Àrees - Contacontes, Àrees - Dansa, Àrees - Educació Emocional, Àrees - Espectacles, Àrees - Música

Atrapa’m si vols!! (Només del 25 al 28 de novembre!)

Crítiques

Crítiques: “El Mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai” de Xavier Bobés i Alberto Conejero

Àrees - Ciències, Crítiques

Crítiques: ’88 Infinits’ amb Arnau Vilardebò i Albert Pla

Crítiques

Crítiques: ‘Boja’ de Mariona Esplugues

US RECOMANEM QUE ENTREU A:

Recomana.cat

Núvol.com

Tornaveu.cat

Activitum.cat

Darreres notícies

VES DIRECTAMENT A

Inici - Mapa web - Termes legals - Quim som - Notícies - El butlletí (històric) - Publicitar-se - Activitats Escolars - Melquíades - Contacte

SEGUEIX-NOS A

@ Copyright - All rights reserved - Jove Espectacle, s.l. 2011-2019 - Josep Maria Viaplana

TROBAN’S A

Jove Espectacle, s.l.
Josep Maria Viaplana
Lloret de Mar
info@jovespectacle.cat
Tel. 609 31 35 01 De 9 a 18 h.
logo whatsapp
Clica a sobre si navegues des d'un smartphone

 

Loading Comments...