Vist el divendres, 4 de novembre de 2022 al Teatre de Lloret de Mar.
SINOPSI:
Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar. El mestre els promet que aquell mateix estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar. La promesa del mestre ja no es podrà complir per l’inici de la Guerra Civil. La peça –fruit de la nostra primera trobada com a creadors– proposa un dispositiu en el que els objectes, el poema i el material documental conviuen sense jerarquies.
Producció del Teatre Nacional de Catalunya
Teatre documental – Durada: 65 minuts
Espectacle en català i castellà – Edat recomanada: A partir de 14 anys
«Si conseguimos que una generación, una sola generación, crezca libre en España, nadie les podrá arrancar nunca la libertad». La lengua de las mariposas
FITXA ARTÍSTICA:
DIRECCIÓ
Xavier Bobés – Alberto Conejero
DRAMATÚRGIA
Alberto Conejero, a partir de textos de les nenes i nens de l’escola de Bañuelos de Bureba, del seu mestre Antoni Benaiges, Marina Garcés i Alberto Conejero.
INTÈRPRETS
Xavier Bobés i Sergi Torrecilla
FOTOGRAFIA
David Ruano – Sergi Bernal
Crítica:
El títol d’aquesta obra, ens dirigeix cap a la promesa d’un mestre de poble, que va demanar als seus alumnes que fessin un escrit sobre el que pensaven o sabien del mar, ja que cap hi havia estat mai, perquè ell mateix els hi volia dur aquell estiu… Però en realitat, ens parla de dues coses fonamentals: la vocació d’ensenyar, especialment als infants, i l’educació com a eina per a fer sortir les persones d’aquella ‘España profunda’ de la ignorància secular, a través de les escoles de la República. I com una espasa de Dàmocles, les dates a la pissarra de la classe van acostant-nos a aquell fatídic 18 de Juliol del 1936…
Teatralment, la peça podria descriure’s com un monòleg (molt ben) il·lustrat, amb objectes, imatges projectades i, sobretot, com una càmera va enfocant aquells petits mons, que només es trenca, un moment, per un altre monòleg, de l’actor que ha fet de manipulador (i operador de càmera) durant la resta de l’espectacle. Cal dir que la utilització del vídeo està molt ben resolta. Les imatges (reals, de nens i nenes reals, d’un mestre real) molt ben triades i la composició audiovisual, de fons, serveix com a escenari de tots dos intèrprets, el mestre que ens explica la història en primera persona, i el que ens la va il·lustrant.
Un espectacle de memòria històrica, de tall documental, molt emotiu, dramàtic com ho va ser la història, i necessari per a no caure en l’emblanquiment de tot el que va passar aquells anys al país. Potser podria haver tingut una mica més de dinamisme dramatúrgic, i no dependre tant d’una sola veu, però la feina de documentació que queda palesa darrere d’aquest treball, no deixa lloc a dubtes.
Deixa un comentari