Vist el dissabte, 6 de maig de 2023 al Teatre Apolo de Barcelona.
SINOPSI
Vint-i-cinc segles més tard, Aristòfanes continua sent un símbol llibertari amb les seves rialles, crítiques i fantasies utòpiques. La nostra proposta pretén reivindicar la llibertat de l’art en un moment en què és víctima d’una societat sobreprotectora.
Amb una dramatúrgia contemporània, combinant la música, la dansa, la literatura i allò visual posem el focus en la infantilització del món adult que comporta viure en una il·lusió, en un Món Disney, on l’art ha de ser correcte, fàcil i que no faci mal. Art vaselina.
Sobre la idea que l’art ha de ser aliè a la moral construïm un espectacle on els Aristòfans, els Chaplins o els Molières encarnen el riure del dissident davant d’una societat basada en la religió dels sentiments. Des de l’humor i la sàtira mostrem la perversitat bonista que assenyala, delata i linxa els discrepants a les noves fogueres de Twitter, Facebook i altres xarxes.
No estem en un joc de bons i dolents, ni de determinar la moral a seguir, intentem il·luminar la falsedat de manera tan evident que el mateix espectador descobreixi una altra realitat insospitada.
Idioma: Castellà – Durada aprox.: 90 minuts – Edat : Tots els públics
FITXA ARTÍSTICA
ARTISTES: Ramon Fontserè · Pilar Sáenz · Dolors Tuneu · Xevi Vilà · Alberto Castrillo-Ferrer · Angelo Crotti
DIRECCIÓ: Ramon Fontserè
DRAMATÚRGIA: Els Joglars
DIRECCIÓ D’ESCENA: Alberto Castrillo-Ferrer
ASSESSORA ARTÍSTICA: Martina Cabanas
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Bernat Jansà
DISSENY DE VESTUARI: Pilar Sáenz
DISSENY SO: David Angulo
DIRECCIÓ TÈCNICA: Pere Llach
TÈCNICS A GIRA: Pere Llach – Roger Vila – Carlos Atienza
ESCENOGRAFIA: Anna Tusell
ATREZZO: Pere Llach – Gerard Mas
CONFECCIÓ VESTUARI – Mª Àngels Pladevall – I.T.A.
BARRETeria: Nina Pawlowsky
PRODUCCIÓ EXECUTIVA – Montserrat Arcarons
DISTRIBUCIÓ: Els Joglars
PREMSA I COMUNICACIÓ: Oriol Camprubí
FOTOGRAFIA: David Ruano Fotografia – Sílvia Pujols Fotografia
DISSENY GRÀFIC: Nyam – Agència Creativa – Manuel Vicente
AGRAÏMENTS:
Albert Boadella
Dolors Caminal
Una producció dels Joglars coproduïda amb la Comunitat de Madrid (Teatres del Canal) i la Generalitat de Catalunya.
Crítica
‘Molt soroll per no res’, com diria Shakespeare si hagués parlat català.
Com si el temps no hagués passat, em poso davant d’una obra dels Joglars després d’anys de no haver-ne vist cap, des de que l’Albert Boadella va deixar Catalunya i es va posar a dirigir les seves obres amb el suport econòmic i benedicció del govern de la Comunitat de Madrid.
I la sensació que tinc sempre és la mateixa. Les obres d’aquesta companyia, cal reconèixer que tenen un domini del llenguatge escènic, de la interpretació dels actors, tant en la vessant corporal com vocal, en el ritme i la coreografia del seu moviment, i per descomptat, una producció impecable. Invoquen al gran Aristófanes, un geni de la comèdia, per a reivindicar la llibertat creativa, i criticar coses que, no per ser criticables (i algunes molt), com ara les modes i correccions polítiques de la progressia, deixen de ser foc d’encenalls. Sí, aconsegueixen fer una joguina teatral que funciona, però que té un ànima més aviat vàcua. I sobretot, un surt pensant que deu ser un infradotat, per no entendre cap a on vol anar l’autor/director (ni se us acudeixi dir ‘creador’, és tabú) d’aquestes maquinàries tan ben treballades. O quina seria la seva proposta o què ens vol dir en realitat.
Al càsting caldria rectificar el nom d’Angelo Crotti, que s’ha jubilat un cop començada la gira de l’espectacle, i que substitueix de forma impecable l’actor català Xavier Villena, fins a la seva finalització, per tot Espanya i Portugal.
Poca cosa més a dir. Un bon artefacte, una tècnica artística esplèndida, però la sensació que constantment l’esperit d’Albert Boadella segueix enfotent-se dels qui l’han finançat i dels qui paguen una entrada per a veure els seus espectacles.
Deixa un comentari