Vist al Teatre Nacional de Catalunya el divendres, 25 d’octubre de 2024.
SINOPSI
Un crit en contra de la violència física i psicològica
Moviment, teatre físic i videocreació s’uneixen en aquesta proposta que explora la conducta humana de l’exclusió del diferent, on el patiment aliè, l’escarni i l’enfonsament moral de l’individu esdevenen un cruel joc de poder. Un compromès al·legat en contra de tots els tipus de violència i del fet de mirar cap a una altra banda davant un fenomen molt vigent als instituts, el bullying.
Loneliness, de la companyia de dansa Roberto G. Alonso, vol posar els joves davant d’un mirall per convidar-los a reflexionar sobre l’assetjament verbal, físic i virtual entre els adolescents.
FITXA ARTÍSTICA
Autoria
Cia. Roberto G. Alonso
Dramatúrgia, direcció i coreografia
Roberto G. Alonso
Amb
Andrea Muñoz Páez, Ekaitz Villar, Genís Garcia Mármol, Laia Serra i Riera, Lola Sala, Oscar Rico, Raquel R. Esparza, Yefferson Velasquez
Assistent de coreografia
Marta Serret
Professors convidats
Susana Rodríguez
Sébastien Mari
Ingve Groven
David Serrano
Il·luminació
Daniel Gener
Espai escènic
Víctor Peralta
Espai sonor
Sammy Metcalfe
Vestuari
Roberto G. Alonso
Vídeoescena
Alfonso Ferri Parres
Fotografia
May Zircus
Elements escenogràfics
Adrià Pinar, Víctor Peralta, Estudi Jorba-Miró, Tony Murchland
Equips tècnics i de gestió de la companyia
Producció executiva
Joan Solé
Gemma Ros
Cap tècnic
Arnau Grande
Comunicació
Marta Fernández Martí
Producció
Cia. Roberto G. Alonso, Teatre Nacional de Catalunya
Amb el suport de
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
Amb la col·laboració de
Fabra i Coats – Fàbrica de creació
Agraïments
Pau Gómez, Anna Cabello, Nicolás Carbajal, Blanca Ramos, Margot Arroyo, Robinson Menao, Javier Hernando
Nou espectacle de la companyia de Roberto G. Alonso, que ha produït i dirigit (i molts de cops protagonitzat) des de fa molts anys, multitud d’espectacles de dansa per a diverses franges d’edat, des dels més petits fins als adults.
Aquest cop, la Sala Tallers ha acollit aquesta proposta de títol ‘Loneliness’ (solitud, en anglès) on la intenció és la de retratar, precisament, la solitud dels ‘diferents’, situats en l’adolescència, un moment especialment delicat on els iguals són tan importants, i poden fer-nos molt de bé, o molt de mal. Potser el títol condiciona les expectatives, perquè, tant o més que la solitud, retrata unes actituds tòxiques i cruels dels ‘populars’ dins d’un grup humà.
A través de diversos escenaris, un camp de bàsquet, les taquilles d’uns vestidors, una sala que podria ser una aula o un menjador… escenes que, de forma recurrent, hem vist en multitud de pel·lícules, especialment nord-americanes. De fet, en alguns moments podia recordar ‘West Side Story’ en una terrassa o un carrer fosc de Nova York, però sempre amb una mirada amarga, que destaca la marginació.
Probablement, una de les impressions que l’espectador es pot endur és la d’un ‘dejà vu’, però al menys per a mi, el que més quedava clar eren les intencions de cada coreografia. Més que res. I aconsegueix, a més, emocionar? En el cas de qui us ho explica, no del tot. Potser per l’excés de durada d’alguns moments, de clara orientació hiperdramàtica, la dispersió de crear molts escenaris a través de diverses zones de llum i de ballarins (per cert, 4 nois i 4 noies, joves i molt entregats/des), la insistència exagerada de la música i els sons… el cas és que un va sortir una mica fred, pensant en l’enorme maquinària al servei d’una gran idea… i que en art, 2+2 no necessàriament sumen 4. Tanmateix, una aposta encertada y d’una qualitat plàstica i tècnica molt valorable.
Deixa un comentari