Vist el diumenge, 4 de maig de 2025 a la Sala Versus Glòries de Barcelona.
SINOPSI
Heu pensat alguna vegada què diran els vostres fills, els vostres nets o els vostres besnéts, quan vegin les vostres fotografies? Què pensaran quan trobin els retrats esgrogueïts i polsosos dels seus ancestres en algun racó fosc de les cases voladores on viuran d’aquí a 75 o 100 anys? Què pensaran dels nostres pentinats? De la nostra roba? De l’expressió de les nostres cares o de les coses que vam fer mentre vivíem el curt moment de la història que vam anomenar “nostre”?
El món en què vivim canvia a un ritme frenètic i plantejar-nos cap a on anem és cada dia més i més urgent. Alhora, ens sorprenem, ens esgarrifem, ens entendrim i ens entristim en observar el nostre present i recordar com van imaginar-se el futur —amb els seus encerts i els seus errors— les generacions que ens han precedit.
El Futur és un fris cronològic sobre les inquietuds envers el demà. Un seguit d’esquetxos que aborden el drama sobre allò que vindrà amb el sentit de l’humor i la intel·ligència que caracteritzen a Joan Yago. I davant d’un panorama cada cop més i més desolador, és també un lloc alternatiu a la queixa i el pessimisme: “Un intent —de vegades inconscient i desesperat— d’imaginar un demà positiu, alegre o, com a mínim, divertit”, tal com el defineix l’autor.
Una segona oportunitat per gaudir d’aquest espectacle que es va poder veure el 2019 al Teatre Eòlia i a l’Escenari Joan Brossa i que ara programem nosaltres després d’haver estat seleccionat a La Convo d’On el Teatre Batega.
Durada: 1 hora i 30 minuts
Idioma: català (amb moments en castellà)
Edat recomanada: a partir de 12 anys
Una comèdia sobre la mirada de diverses generacions envers el món que ha d’arribar.
«Avui en dia tenim la capacitat necessària per destruir el planeta però som lluny de desenvolupar la capacitat que ens permeti escapar-ne. És per això que, des del punt de vista científic, vivim el moment més perillós de la història de la humanitat».
El físic Stephen Hawking escrivia aquestes paraules a finals de 2016 en un article publicat amb motiu del triomf de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Quinze mesos després d’aquell article, Hawking moria deixant-nos encara més sols i espantats en aquest planeta.
Totes les generacions han imaginat com seria la vida de les generacions futures. Els nostres besavis es van preparar per veure l’arribada d’un futur on l’electricitat i el progrés alliberarien la humanitat de qualsevol patiment. Les nostres àvies, en canvi, només pensaven en el futur en clau d’extrema supervivència. Els nostres pares – això diuen ells – van imaginar un futur en que els seus fills viurien una vida millor de la que van viure ells.
Ara ens toca a nosaltres imaginar quin món deixem per als nostres fills. El Futur és una creació col·lectiva, una llista de preguntes difícils en una pissarra, un intent – de vegades inconscient i desesperat – d’imaginar un demà positiu, alegre o, com a mínim, divertit.
(Nota de l’autor, Joan Yago)
FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia: Joan Yago
Direcció: Júlia Valdivielso
Ajudantia de direcció: Julia Calzada
Interpretació: Berta Bähr, Cristina Baró, Julia Calzada, Martí Costa i Xènia Sellarés
Espai sonor: Guillem Rodríguez
Il·luminació: Júlia Bauer
Vestuari: Cristina Baró i Xènia Sellarés
Assessoria de moviment: Davo Marín
Locució: Marina Monràs
Fotografies: Nü Giménez Rius
Audiovisuals idisseny gràfic: Berta Bähr
Producció: Cia. La Bandarra, Sonder Produccions i La companyia
Comunicació: Martí Costa
Projecte en creació a la Nau Ivanow
Ha col·laborat en aquest espectacle Eòlia I+D
Agraïments: Miquel Llull, Aura Foguet, Uri Callau, Fina Portell, Els Pirates Teatre, Dagoll Dagom i La Virgueria
Projecte seleccionat a La Convo d’On el Teatre Batega
CRÍTICA:
«El futur» és la clau de volta de tot el que veiem en escena des de l’inici fins al final de l’espectacle. Començant per una entendridora relació (que es projecta en un text a una pantalla) del com pensaven diverses persones l’any 1.900 que serien les coses i les persones l’any 2.000. Algunes, encertades, sobretot perquè es basaven en la naturalesa humana, altres comprensiblement exagerades, i altres, a la fi, pensant més en la societat del 1.900. Com les pel·lícules futuristes dels anys 30, 40 o 50.
Posteriorment, tenim un seguit d’escenes, no relacionades entre elles (o sí) de diversos moments en el passat i en el futur (mai en present), de personatges més que reconeixibles: L’arribada dels immigrants de la resta de l’estat, i com no, de les masies i món rural de la Catalunya profunda, a mitjans del segle XX. Curiosament, potser perquè l’ambició era modesta, ells van aconseguir feina, una casa pròpia, tenir una família… tal i com somniaven.
Posteriorment, el moment més brillant i d’un humor més negre, ens arriba amb la trobada de dues parelles (si bé ‘parella’ no expressa exactament el que veiem) on aquells que coneguin la novel·la (basada en fets reals) Sybil, de Flora Rheta Schreiber publicada el 1973, hi veuran una font d’inspiració. Res d’espoilers, però riureu molt.
Posteriorment, una inspirada (i sarcàstica) confluència de com solucionar el teletransport que ens albirava Star Trek, però solucionat tècnicament per algun polític actual, o per Monty Python, el que preferiu. Alhora, ens ve la ment la magnífica ‘¡Olvídate de mi!’ (com habitualment, magistralment traduït de l’anglès «Eternal Sunshine of the Spotless Mind») amb uns esplèndids Jim Carrey i Kate Winslet, que ens planteja la possibilitat d’una amnèsia selectiva. 😮
La darrera de les escenes, ja en un futur força llunyà, ens fa plantejar si, com passa sovint amb les mascotes ara mateix, podrem considerar els androides com a part de la nostra família, i patir quan hem d’acomiadar-los.
L’actuació dels 5 intèrprets, 4 actrius i un actor, sovint fent personatges que no tenen res a veure, és molt coral i equilibrada, servint principalment als interessos del text i de les propostes que ens fa.
En conjunt, una grata experiència, però tret de diversos moments molt apreciables, no manté un pols prou poderós durant tot l’espectacle.
Deixa un comentari