Vist el divendres, 4 de juliol de 2025 a La Farinera del Clot (Barcelona).
Sinopsi
Es la madrugada de un día cualquiera de 1983, tres jóvenes se suben a un SEAT 127 camino a Holanda. Mil quinientos kilómetros a escondidas, entre pequeñas historias que jamás podían ser contadas.
Durante siglos a muchas mujeres las llamaron brujas.
Durante siglos a las brujas se las estigmatizaba y criminalizaba por dar herramientas secretas a las mujeres, para que fueran más autónomas y menos sumisas.
Durante siglos estas mujeres sabias fueron silenciadas, considerándolas un mito y un peligro.
Durante siglos no se pudo creer en las brujas
Actualment, les lleis continuen perseguint i posant traves als drets fonamentals de les dones, que per alguns encara són incòmodes i per molts sempre seran un tabú.
Durada: 65 minuts.
Idiomes: Castellà i català.
Tècniques: Teatre de text.
Fitxa Artística
Carla Campillo
Marta Llurba
Mercè Payà
Natalia Ferrer
Paula Aguado
Disseny gràfic Marta Llurba @martist.dsgn
Dramatúrgia i direcció per Isaac Badia
Una producció de Companyia Nocturna
Crítica
Comencem pel principi, i aquest és que el títol no ens prepara per a la història que veurem duran una hora -aproximadament- d’aquesta companyia jove, amb cinc actrius que ens fan entrar en anys pretèrits, quan el descobriment de l’amor per a una adolescent o jove, comportava el risc d’embaràs no desitjat: bé, la natura no ha canviat, això passa avui dia, però la situació és ben diferent.
Ens recorda que, fa uns anys, la jove que volia avortar, amb recolzament o no del pare de la criatura -que seria tot un apartat per a una altra obra- tenia la opció de posar-se en mans poc o gens confiables, o bé sortir a l’estranger, allà on la interrupció de l’embaràs estava regulada i despenalitzada.
I aquí tenim a tres joves que es troben en aquest tràngol a punt d’iniciar un viatge, amb altres dues noies que formen part d’una xarxa de suport, que realitza aquests itineraris clandestins, sota l’amenaça de ser descobertes. I qui sap si també s’hi guanyaven la vida, però aquest darrer punt no té importància, si ajudaven les joves a sortir-se’n. I en un entorn de moltes més garanties per a la seva salut.
Cal dir que la Companyia Nocturna es nodreix de joves estudiants d’interpretació d’una de les moltes escoles que hi ha a Barcelona i arreu. És tradició fer uns ‘finals de curs’ a algun teatre del Clot o de Sant Andreu, perquè famílies, amistats i pescadors de talent com el que us escriu puguin veure la feina feta durant el curs.
Entre les parts més positives de la proposta, estan la dramatúrgia, de l’Isaac Badia, i la vivència dels papers per part de les actrius, que arriba a connectar força amb el públic, especialment el jove. Els seus iguals, que tenen dret a saber què passava fins no fa gaire temps.
Ajuda molt la interpretació el fet de dur microfonia inalàmbrica, ja que en alguns moments la dicció és molt ràpida i la projecció de veu i la corporalitat són una mica limitades.
Tanmateix, fa un temps que qui us escriu fa un seguiment de la companyia, i em sembla un treball que cal reconèixer, en la línia de ‘pujar joves del planter’ al complicat món del teatre de Casa Nostra, i també de connectar amb els joves espectadors, especialment quan es fan funcions per a Secundària, l’edat idònia per a les obres de la companyia, tot i que no en exclusiva.
Deixa un comentari