Vist el dilluns, 2 de febrer al Teatre Clavé de Tordera (sessió escolar).
SINOPSI
Fa molts anys, va existir un temible pirata que va aconseguir el més gran dels tresors… Avui, només queden alguns membres de la seva tripulació, que busquen desesperadament alguna pista que els apropi al valuós or.
«L’illa del tresor» és la història d’aquests corsaris i del Jim, un jove que ajuda la seva mare a portar una vella taverna i que es veurà immers en una aventura plena de pirates, vaixells i illes desertes. En aquest viatge, haurà de reconèixer el bé i enfrontar-se al mal. Descobrir el que són realment els tresors i arriscar-se a la pregunta si els malvats tenen dret al perdó.
LA IDEA
«L’illa de tresor» és la mare de les novel·les de pirates en el sentit que planteja l’aventura més gran, genuïna i original d’aquest subgènere literari. En aquesta adaptació teatral, volem que nens, joves i adults es contagiïn de l’esperit aventurer de Jim Hawkins, el protagonista de la nostra història.
Transmetre la idea que les aventures ens ajuden a créixer. Que potser són un camí dolorós, però que no podem evitar viure. Ens interessa també el concepte «Tresor». Què són els tresors? Quines coses tenen un valor de debò i quines són nimietats? Pot ser que cadascú hagi de buscar un tresor diferent?
Finalment, capitanejat pel pirata John Silver «El Llarg», el debat entre el bé i el mal. Existeix una clara diferència entre els dos conceptes? Com aprenem a reconèixer-los i diferenciar-los? Tenen totes les persones, dret a perdó?
Abordem tots aquest assumptes sempre des de la contemporaneïtat, en format i fons. Per fer-ho els 5 actors a escena expliquen la història amb energia, humor, ritme, i la vitalitat d’una vertadera aventura. Fent un treball multidisciplinari de text, cançons i música en directe, manipulació d’objectes, teatre físic i lluita escènica. Sempre al servei de l’escena, la història i el públic.
FITXA ARTÍSTICA
Autoria original: Robert L. Stevenson
Direcció i dramatúrgia adaptació: José Carlos García.
Disseny i elaboració d’escenografia: Joan Pena
Disseny d’il·luminació: Marc Espinosa
Disseny i confecció de vestuari: Olga Cuito
Disseny d’espai sonor: Joan Baró
Asessorament vocal: Anna Borrego
Interpretació: Quim Roca, Erik Varea/Oriol Vázquez, Marta Mora, Miquel Rodríguez i Ares Piqué.
Producció: InHabitants
Distribució: Julia Bertran i InHabitants
Difusió i xarxes socials: Marta M.
Asessorament: Cristina Garcia (Campi Qui Pugui) Ramon Molins (Zum Zum Teatre) Enric Blasi (La Baldufa)
RECONEIXEMENTS:
Estrenat a La Mostra de Teatre Infantil i Juvenil 2024 d’Igualada.
PREMI a millor espectacle multidisciplinar Fira Infantil i Juvenil FETEN 2025 (Gijón).
Inclòs al catàleg PLATEA – Inaem Ministerio de Cultura 2025.
Espectacle recomanat per RED ESPAÑOLA DE TEATROS.
Part del circuit Assitej, Teatralia i Abecedaria.
Part de les xarxes de Madrid, Castilla-León, Andalusia, programa.cat.
Espectacle recomanat per programa.cat 2024.
Crítica:
La llarga llista de premis i mencions d’aquest espectacle, ja ens dóna una idea de que anem a veure un treball important. Segons m’explica la mateixa companyia, van triar com a director d’escena i dramaturg a José Carlos García, perquè els havia agradat molt alguna de les obres anteriors d’ell.
El resultat formal és esplèndid: Una escenografia minimalista alhora que molt acurada, que fa aparèixer les localitzacions, de sobte, del mateix terra de la tarima sobre la qual actuen. 5 actors que interpreten amb una gran precisió diversos personatges cadascú, amb una coreografia pròpia d’un espectacle de teatre físic, o fins i tot de dansa contemporània.
Tot l’utillatge, també minimalista però encertat, arrodonint la personalitat estètica del tot, passa també per elements que posen música i efectes sonors a les accions, creades en directe, subratllant-les inequívocament. La utilització del fum, de la paraula, de les petites bromes que el salpebren, fa que es pugui mantenir l’atenció d’un públic preadolescent (en aquest cas eren del Cicle Superior de Primària), donat que no baixa la intensitat en tot el muntatge. En definitiva, una maquinària teatral mil·limetrada i reeixida.
La única cosa que ressaltaria com a no perfecta (la única) és la tria de les escenes que poden definir que el públic marxi amb una idea més aproximada de la novel·la d’aventures per antonomàsia. S’han triat un seguit de moments, la transició entre els quals pot resultar una mica difícil d’establir, si no coneixes el llibre. Però cada artista tria la versió que vol fer d’una altra obra d’art, i més si la vol fer ‘contemporània’. La paraula ‘artista’ no significa singular, ja que a banda del director i dramaturg, em consta que la companyia ja havia fet uns treballs previs amb improvisacions, que van continuar en tot el procés de posada en escena.
No em va estranyar gens el seu èxit, premis i programacions on ha estat inclosa.
Deixa un comentari