Vist el divendres 3 de Juliol de 2026 a l’ORFEÓ MARTINENC (Avinguda Meridiana, 97) de Barcelona
SINOPSI
zozobra
- inquietud, aflicción y congoja del ánimo, que no deja sosegar, o por el riesgo que amenaza, o por el mal que ya se padece.
ZOZOBRA
Vale, tengo 25 años, se supone que soy adulta, madura y responsable.
Se supone que tengo la pareja adecuada tras varias experiencias frustrantes.
Se supone que tengo un trabajo más o menos estable, después de haber tenido un expediente académico de la hostia.
Se supone que me he independizado y puedo sostener los desfases del sistema inmobiliario.
Se supone que Barcelona es un buen lugar para vivir y tiene políticas sociales.
Se supone que soy una buena persona, pacífica, equilibrada y que mi entorno me quiere.
Joder, tengo 25 años, vivo con cuatro tías entre la zozobra de 30 metros cuadrados y necesito un tenedor.
La Ingrid malviu en 30 metres quadrats, al costat de la seva cosina i tres espècies d’amigues. Ni el tema laboral, ni l’emocional, ni el familiar, ni l’artístic sembla estar molt equilibrat, però rendir-se no és una opció. Ningú vol tornar a casa dels seus pares, ningú vol renunciar a les seves aspiracions… L’hostilitat del món actual, els pensaments intrusius i la precarietat ho embruten tot… però hi ha gent amb una capacitat brutal de resistència.
Després de LAS DEL BRAZO y CREER EN LAS BRUJAS
Companyia Nocturna presenta una comèdia social sobre l’habitatge i la precarietat dels joves
FITXA ARTÍSTICA
Actrius:
Carla Campillo
Marta Llurba
Mercè Payà
Natalia Ferrer
Paula Aguado
Disseny gràfic Marta Llurba @martist.dsgn
Dramaturgia i direcció per Isaac Badia
Una producció de Companyia Nocturna
https://cnocturna.blogspot.com/2026/06/zozobra.html
Espectacle en català i castellà. Durada, uns 75 minuts, aproximadament.
DIVENDRES 3 DE JULIOL 2026 / DISSABTE 4 DE JULIOL 2026 – 20:00 – ORFEÓ MARTINENC (Avinguda Meridiana, 97)
Crítica:
Una cosa que distingeix la Cia. Nocturna, nascuda al Districte de Sant Andreu, i que fa diverses temporades que estrena a teatres del Clot, és la formació d’actors i actrius, no sent una escola homologada com d’altres de cèlebres a la ciutat, però imprimint des del principi una cosa que té molt de valor per a mi: tractar temes que preocupen a la generació dels joves actors i actrius, i elaborar conjuntament amb ells i elles aquestes produccions que presenta cada final de curs, a família i amics, i que donen per a emplenar una platea com a mínim un parell de sessions. I com ells mateixos expliquen a la seva web, la vinculació de l’art de l’espectacle amb la formació de l’individu, en ambdues direccions.
En aquest cas, parlem d’un tema que preocupa universalment: l’accés a l’habitatge.
I tot i el to de comèdia, abunda en situacions de desorientació, sortides desesperades i conflictes amb la família i la feina, que no tenen res de divertit.
El plantejament artístic de l’obra és senzill, un sofà i algun moble que és el centre d’un petitíssim apartament on una jove es veu obligada a compartir amb 4 amigues més, expulsades (de vegades per elles mateixes) del sistema. És d’agrair el to de comèdia, la construcció dels personatges i del seu moviment i expressió, força ben executats per les actrius, i els tempos àgils i com es generen i resolen els conflictes que van sorgint.
Probablement, l’alternança de català i castellà -marca de la casa- sorprèn una mica dins del panorama teatral dels que estan escalfant a la banda, en espera de sortir al camp del gran públic.
Podríem dir que té un aprovat, que milloraria la nota si aquests conflictes i agilitat no es transformessin moltes vegades en la dificultat de que el text arribi ben dit i entenedor, deixant els minúsculs espais que encara falten per a que no es trepitgin. Però com a conclusió, diria que no ho programaria -encara- en una sala per a públic obert, però que agradaria molt a un públic d’institut, especialment als més grans, que ja es veuen a venir possibles experiències com les que es representen. De fet, crec que seria un èxit absolut.
Tanmateix, si fa anys que acudeixo a les seves convocatòries, serà que en el fons és una companyia que aborda encertadament i amb ressons de realisme absolut, la situació i preocupacions d’una generació d’actors i actrius, i per extensió, del nostres joves, que no poden tenir una vida pròpia malgrat acostar-se a la trentena.
