Vist el disssabte, 7 d’abril de 2018, al Molino (Estrena)
SINOPSI
¿Crees en el humor a primera vista? Ella sí…
Soñó con contar todas sus historias en el emblemático cabaret Barcelonés, por ahí pasó con su exitoso Cabaretazo, hizo las delicias del público en el VII Barcelona Burlesque Festival y ahora… vuelve sola.
Sus sueños, sus deseos, traumas, anécdotas, sus mitos preferidos, aventuras y desventuras… el monólogo más cabaretero de la cabaretera más cómica. Gamberra, irreverente y salvajemente tierna, esta primavera disfruta de Sil de Castro en ¡Mira mamá, estoy en El Molino!
Espectacle en castellà
FITXA ARTÍSTICA
Molt grata sorpresa amb la Sil de Castro, i del seu espectacle ‘en solitari’, el dia de l’estrena.
O potser no tanta sorpresa… ja en el VII Festival Burlesque al mateix Molino, fa gairebé un any, vaig ressenyar el gran talent d’aquesta monologuista-actriu (no li escau el qualificatiu de vedet) que ja deixava veure algunes (no totes) de les seves aptituds. Se n’esperaven, doncs, grans coses quan en veiés un espectacle ‘one woman’, que diríem.
I la intuïció es va confirmar. Durant uns 75 minuts, l’actriu ens va explicant un munt de coses, des dels seus humils orígens ‘de barrio’, passant per un munt d’anècdotes de la seva infantesa i adolescència, la seva arribada a Barcelona als 20 anys, els seus durs inicis i primeres feines*, fins arribar al Molino, on per fi pot passejar el seu gran talent interpretatiu, entrant (fent honor al títol) a la sala mentre parla amb la seva mare per mòbil, explicant-li les seves sensacions. Una mascota, el ‘Moli’ l’acompanya. I aquí comença tot.
*La més destacable, una parafília relacionada amb els diners que us farà petar de riure.
Amb un gran ritme (la comèdia l’ha de tenir) va desgranant no només els seus records i experiències, sinó alguns coneixements que transmet de bon grat al respectable, de forma divertida i picarona (no oblidéssim que som al Molino) amb un llenguatge que va del correcte i precís al més ‘barriobajero’, sobre la sexualitat femenina.
Des d’una rigorosa explicació dels orígens del primer vibrador (i del context històric-sociològic, rigorosament explicat tal i com ve en aquest enllaç) o com estableix les diferències entre homes, atenent com tracten el clítoris femení, entre els aficionats a la PlayStation o als Smartphones.
I si això no era prou, l’espectacle està farcit amb diversos números ‘burlesque’, que no són altra cosa que unes coreografies eròtiques molt ben executades, amb una sensualitat i precisió dignes de les millors professionals entre els i les que s’hi dediquen. No en va, entre d’altres, l’espectacle compta amb la col·laboració de la Chiqui Martí. També hi ha un recolzament audiovisual molt ben posat, i per allà al mig, una cançó pianística molt divertida.
En conjunt, un molt bon espectacle, molt treballat, ben executat i que compta amb la col·laboració de bons professionals al darrere i assessorant.
I si això no fos prou, es permet el luxe de finalitzar amb un poema! I queda fenomenalment…
Per a mi, el descobriment d’una artista que donarà molt de joc a les nits del Paral·lel (i més enllà) i quan faci gires, sempre advertint que la seva temàtica i llenguatge són picants, però mai de mal gust, no aptes per a infants.
