Jove Espectacle

  • Inici
    • Què és…?
    • Termes Legals
    • Mapa del web
    • El butlletí
    • Publicar notícies
    • Publicitar-se
  • Escoles
    • Tallers i Espectacles (Tots)
      • Per Cicles Educatius
        • Educació Infantil – 0-3 anys
        • Educació Infantil – 3-5 anys
        • Cicle Inicial de Primària
        • Cicle Mitjà de Primària
        • Cicle Superior de Primària
        • ESO 1r. Cicle
        • ESO 2n. Cicle
        • Batxillerat i Cicles Formatius
      • Per Àrees/Temes
        • Activitats de ciències
        • Activitats d’Anglès
        • Festa a la Granja – Educació emocional a través del teatre
        • Activitats de dansa
        • Activitats de Música
        • Activitats per als més petits
        • Espectacles de titelles
        • Espectacles teatrals (i de màgia, i de contes, i de…)
    • Serveis que us oferim
    • Ciència Melquíades
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Melquíades
    • MELQUÍADES, EN REMOT
    • Sobre nosaltres
      • Qui és Melquíades?
      • Josep Maria Viaplana
      • Dossier de premsa
    • Què oferim?
      • Tallers de ciències
      • Tallers participatius
      • Tallers per a mestres
    • Com ho fem?
      • Calendari de disponibilitat
      • Preu
      • Sistemes de pagament
      • Com podeu fer la comanda?
      • Comanda ‘Melquíades’
      • Contacte Escoles
    • Materials
      • Guies didàctiques
      • Fotografies
      • Vídeos
    • Demana Informació i Preus
    • Valoració de l’activitat
  • Notícies del nostre portal
    • Crítiques d’Espectacles
    • Cròniques
    • Món Educatiu
      • Educació i ciències
      • Educació i arts escèniques
      • Educació emocional
    • Públic familiar
    • Públic jove
      • Joves Intèrprets
    • Fires i festivals
    • Notícies professionals
      • Entrevistes, articles i reflexions
    • El nostre butlletí (històric)
    • Notícíes Històriques (2011-2019)
  • Contacte

Crítiques: ‘Encara hi ha algú al bosc’ de Maria Ricart

30 de novembre de 2021 per JMViaplana Deixa un comentari

Vist el dissabte, 27 de novembre de 2021 al Teatre de Lloret de Mar

SINOPSI:

Quan acaba una guerra? Va passar al cor d’Europa, a dues hores d’avió de Barcelona. Aquí gaudíem de l’eufòria olímpica. A Sarajevo l’havien viscuda uns anys abans. De sobte, la TV ens servia imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina, barrejades amb el recompte de medalles olímpiques a Barcelona.
El novembre de 2020 va fer 25 anys que va acabar oficialment aquella guerra, on entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. Els focus i les càmeres ja no hi són. Però, ha acabat la guerra per a les supervivents i per als fills i filles nascuts d’aquelles violacions?
Un muntatge colpidor que compta amb un repartiment de luxe, amb Ariadna Gil, Montse Esteve, Judit Farrés, Òscar Muñoz, Erol Lleri, Pep Pascual i la manresana Magda Puig.
Un text compromès amb la veu de les dones que van patir violacions durant la guerra dels Balcans i els fills i filles que van néixer dels embarassos forçats.

Gènere: Drama
Idioma: català
Durada: 95 minuts

+ El projecte L’obra de teatre Encara hi ha algú al bosc forma part d’un projecte global, que sota el mateix títol inclou també un documental i una exposició fotogràfica. Podeu trobar tota la informació:

FITXA ARTÍSTICA:

Dramatúrgia:  Anna Maria Ricart
Direcció:  Joan Arqué
Intèrprets:  Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri
Música:  Pep Pascual i Judit Farrés

Investigació i documentació
Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Escenografia
Xesca Salvà
Vestuari
Rosa LugoIl·luminació
Sylvia KuchinowMúsica
Pep Pascual
Judit Farrés
Vídeo
Erol Ileri Llordella
Tyler Franta
Moviment i ajudanta de direcció
Carla TovíasConstrucció d’escenografia
Jorba-Miró

Equips tècnics i de gestió de la companyia

Cap tècnic
Xavier Xipell “Xipi”

Tècnics
Xavier Amat
Rafel Roca
Marc Jódar
Jordi Domènech

Direcció de producció
Òscar Balcells

Producció executiva
Judit Codina Serra

Ajudants de producció
Maria Tort

Comunicació
Teresa Turiera-Puigbò Bergadà
Núria Olivé – La Tremenda
Toni Cortès

Administració
Mònica Cardús

Fotografies
Oriol Casanovas

Ajudant de direcció en pràctiques
Mauricio Sierra

Producció
Cultura i Conflicte iTeatre de l’AuroraAmb la col·laboració de
Teatre Nacional de CatalunyaAmb la coproducció de
Temporada Alta – Festival internacional de Catalunya, Girona/SaltAmb el suport de
Institut Català de les Empreses Culturals, The Nando and Elsa Peretti Foundation, MESS International Theatre Festival, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d’Igualada, Ajuntament de Tiana i Velvet EventsAgraïments
Fondacija lokalne demokartije (Fundació per a la Democràcia Local, Sarajevo), Udruzenje Žene-Žrtve Rata (Associació de dones víctimes de la guerra, Sarajevo), Zaboravljena djeca rata (Associació Nens oblidats de la guerra, Bòsnia i Hercegovina), Delegació de la Generalitat de Catalunya als Balcans, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, Gralla Manufactures Teatrals i Tanja Haupt

• Una producció de: Cultura i Conflicte i Teatre de l’Aurora
• Amb la col·laboració de: Teatre Nacional de Catalunya
• Amb la coproducció de: Temporada Alta 2020

No fa gaire ja vaig escriure, arrel de la crítica de ‘Boira a les orelles’ dels Pirates Teatre, algunes consideracions sobre el teatre ‘documental’, aquell que tracta de fets reals o històries verídiques de persones o col·lectius. En aquesta ocasió, sent útils com a preàmbul les mateixes paraules que en aquella ocasió, vull fer una consideració sobre

L’Horror de la realitat.

Al teatre no acostuma a funcionar massa -com sí que ho fan a la literatura, i especialment en el cinema o les ficcions televisives de tota mena- el gènere de l’horror. És difícil dur a l’espectador a la psicosi i les sensacions, si no és a través de la identificació dels protagonistes. En ocasions pot fins i tot semblar un ‘quiero y no puedo‘, del qual potser tots n’hem estat testimonis.

Però quan l’horror és contar situacions reals, que han passat i ha marcat la vida de persones de veritat, i el preguntar-nos com és possible que allò hagi pogut passar a no més de 2-3 hores d’avió de la nostra pacífica Europa, els paladins dels drets humans, la cosa canvia. I això és el que retrata, i molt bé, ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC: l’horror de les persones (en aquest cas, les dones) que estaven absolutament exposades a que grups de soldats i paramilitars (i com en altres conflictes, qualsevol home sense escrúpols) assaltés la seva casa, les violés, tantes vegades com volgués, o encara pitjor, ho fessin un grup d’aquests, un darrere l’altre, sota la bogeria que qualsevol conflicte bèl·lic o situació extrema converteix les persones en animals depredadors. I la soledat, la de les dones que eren a casa mentre els seus marits, germans, pares i familiars no hi eren, perquè també estaven lluitant, se’ls havien endut qui sap on, o simplement els havien matat, agreujava el seu sentiment de desemparament. I amb l’afegit que, intencionadament, es buscava deixar embarassades aquelles dones d’una altra ètnia o nacionalitat, perquè tinguessin un ‘fill de l’enemic’, provocant uns terribles dilemes entre l’amor de mare i l’odi a l’enemic. Aquí, generacions dels nostres avis sabien molt bé l’agreujant que significa que qui fa això, fins a poc temps abans eren els teus veïns, o fins i tot amics. Una guerra civil te aquest plus d’horror.

I mentrestant, a Barcelona estàvem més pendents dels Jocs Olímpics que havien de projectar la nostra imatge de ciutat i de país al món… per fi! En realitat, la vida és així. En una ocasió, en un text de Miguel Casamayor, un personatge deia ‘la sort dels uns, és la desgràcia dels altres’. Una veritat eterna vàlida en qualsevol moment de la història humana. I cadascú als seus afers… que arreglat jo, ja en hi ha un d’arreglat.

Moltes coses es podrien dir del fons de l’espectacle i de les sensacions que pot arribar a provocar en l’espectador: a tot l’explicat podrien afegir-se reflexions sobre com les societats de l’Est d’Europa, la revolució que va significar el socialisme -i precisament un de bastant prestigiat, com el de la Iugoslàvia de Tito- no va saber o no va poder modificar les profundes arrels del masclisme més despietat. O com les declaracions d’alguns dels responsables d’aquell horror, per un moment, durant el judici de la Cort Internacional, em remetia exactament a les mateixes sensacions que es tenen davant dels testimonis del Nuremberg. I què curiós que el 90%, com s’explica a l’obra, de les dones violades fossin musulmanes de Bòsnia. Dones, musulmanes i d’un país que es volia separar de Sèrbia: tots els números de la rifa. I una frase que a segons qui li pot sonar a paral·lelisme: ‘Europa no ho permetrà!’. Però s’ha de ressaltar la gran quantitat d’arestes i facetes que aquest diamant dramatúrgic exposa, amb l’intent de no simplificar la realitat, sempre complexa.

En la part formal, un molt bon guió, que alterna situacions, propiciant una certa ‘descompressió’ quan estem recordant les festes olímpiques o el gol de Koeman, un treball esplèndid i molt sentit de les quatre actrius, especialment, que ens fan arribar el seu drama des del cor i des de les entranyes. També una immillorable direcció de Joan Arqué. Amb l’únic però de que alguns moments semblaven una mena de reiteració, i que donaven, cap al darrer terç de l’espectacle, la sensació que allò ja podia acabar, perquè ja gairebé tot s’havia dit. No tot, en ser impossible en poc més de una hora i mitja. Però en conjunt, una peça de rellotgeria que fa que la funció de consciència que sovint juga el teatre s’acomplís amb escreix.

Com algú deia en un poema que es va fer famós en la primera guerra de l’Irak, i que es repetia en les funcions teatrals arreu del país: ‘Maleïdes siguin les guerres, i aquell que les va fer’.

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Arxivat com a: Crítiques

Entrades recents

  • Crítiques; ‘Las Cotton’ de la Cia. Anita Maravillas (País Basc)
  • El Museu Internacional de Titelles, a Palau-Solità i Plegamants. Impressionant!
  • Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico
  • Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira
  • Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Cerca per paraula clau

Aneu al bloc històric Tallers i Espectacles per a Escolars Catàleg activitats i preus Jove Espectacle Tallers de ciències Melquíades

SEGUEIX-NOS A

Quina categoria de notícies?

Les darreres notícies

Crítiques

Crítiques; ‘Las Cotton’ de la Cia. Anita Maravillas (País Basc)

Cròniques, Notícies professionals

El Museu Internacional de Titelles, a Palau-Solità i Plegamants. Impressionant!

Crítiques

Crítiques: “El Diablo cojuelo” de Rhum & Cia i la Cia. Nacional de Teatro Clásico

Crítiques

Crítiques: “Exit through the gift shop” de Carla Rovira

Crítiques

Crítiques: “EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA” de la Cia. La Roda Produccions

Crítiques, Cròniques

Crítiques: Entrevista amb Mariona Esplugues, creadora i intèrpret de ‘Boja’

Àrees - Anglès, Àrees - Ciències, Àrees - Contacontes, Àrees - Dansa, Àrees - Educació Emocional, Àrees - Espectacles, Àrees - Música

Atrapa’m si vols!! (Només del 25 al 28 de novembre!)

Crítiques

Crítiques: “El Mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai” de Xavier Bobés i Alberto Conejero

Àrees - Ciències, Crítiques

Crítiques: ’88 Infinits’ amb Arnau Vilardebò i Albert Pla

Crítiques

Crítiques: ‘Boja’ de Mariona Esplugues

US RECOMANEM QUE ENTREU A:

Recomana.cat

Núvol.com

Tornaveu.cat

Activitum.cat

Darreres notícies

VES DIRECTAMENT A

Inici - Mapa web - Termes legals - Quim som - Notícies - El butlletí (històric) - Publicitar-se - Activitats Escolars - Melquíades - Contacte

SEGUEIX-NOS A

@ Copyright - All rights reserved - Jove Espectacle, s.l. 2011-2019 - Josep Maria Viaplana

TROBAN’S A

Jove Espectacle, s.l.
Josep Maria Viaplana
Lloret de Mar
info@jovespectacle.cat
Tel. 609 31 35 01 De 9 a 18 h.
logo whatsapp
Clica a sobre si navegues des d'un smartphone

 

Loading Comments...