SINOPSI
Què passa, realment, dins la consulta d’un psiquiatra? BOJA és un espectacle que retrata en primera persona l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers 16 anys a consultes de diversos psiquiatres.
Què em passa? Què em passa? La Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tan inèdites com còmiques. Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res té sentit.
LA PREMSA DIU:
Absolutament brillant. […] Per la valentia d’explicar el que sovint amaguem, per saber traslladar moments difícils a l’humor. Per fer riure i, a la vegada, emocionar. Perquè interpreta fantàsticament bé i canta fantàsticament bé. Un 10.
Maria Xinxó (Islàndia, Rac1)
El que ha fet Mariona Esplugues ho haurien de receptar tots els psicòlegs. Brutal, honesta, profundament punki, educadora i que et trenca una mica per dins. D’on coi has sortit, Mariona Esplugues?
Martí Figueras (Núvol)
Petita perla treballada, que llueix per la potència pròpia interior.
Jordi Bordes (Recomana)
La obra desgrana en el período de una hora una serie de conceptos que no dejarán a nadie indiferente. Del humor al drama, como en la vida misma, la protagonista hace partícipes a los asistentes de sus dudas, sus anhelos, sus inquietudes y sus opiniones, en una montaña rusa que captará su atención de principio a fin. Los espectadores tendrán ocasión de reflexionar en torno a afirmaciones de tal índole gracias al sincero e imprescindible monólogo Boja.
Laia Garriga (Bmagazine)
COMPANYIA: Mariona Esplugues
TÈCNIQUES: Teatre, Teatre físic
IDIOMA: Català/Castellà – DURADA: 60 Minuts
FITXA ARTÍSTICA
Creació, direcció i interpretació: Mariona Esplugues
Ajudant de direcció, mirada externa i assessorament de producció: Andrea Castellanos
Espai i vestuari: Andrea Castellanos i Mariona Esplugues
Assessorament en la dramatúrgia i direcció: Marc Oller, Andrea Monje, Andrea Castellanos, Carol López
Suport audiovisual: Andrea Monje
Disseny d’il·luminació: Ona Grau
Assessorament de l’espai sonor: Marc Oller
Producció: Mariona Esplugues
Agraïments: Carol López, Núria Sánchez, Mar Medina, Queralt Casasayas
Crítica
La Mariona ens explica, tota sola, com ha estat la seva infantesa i adolescència, fins a dia d’avui, des de que va començar a anar al psiquiatra. Amb molta empenta i decisió, i molta ironia, ens porta a la consulta dels diferents especialistes que ha visitat, els fàrmacs que li han receptat, i com ho ha vist ella des del seient de la ‘pacient’, impacient per trobar-se amb algun/na amb qui connectés. O només que l’entengués i li dones bons consells. O que li expliqués, senzillament, què li passa.
La dramatúrgia segueix un ordre cronològic, farcit de reflexions, en to divertit, però alhora que fan entendre molt bé la visió social de la salut mental, sempre des del punt de vista de qui en pateix dificultats. I també ens fa veure que allà dins hi ha persones, sensibles, intel·ligents (com ella) i plenes de vida, que han de carregar amb un estigma social, una malaltia i no ho oblidem, les conseqüències de la medicació.
Un relat en primera persona. I quan un surt del teatre, a banda d’haver-se identificat més o menys amb ella, ens assalta el dubte de si realment és un espectacle autobiogràfic, o un treball actoral majúscul. Ambdues coses, us ho puc assegurar: L’exhibició de talent artístic i la confessió de les parts més íntimes de la persona que ‘no està bé’, fan que sigui una experiència que val la pena. I com en els drames, alleugerir-nos de veure que hi ha persones que ho han passat malament i se n’han sortit. Com ella.
Deixant a banda moments molt adults, seria fantàstic que nois i noies (entenc que des dels 10-12 anys, ella va començar teràpia als 10) gaudissin d’aquest espectacle, que t’anima a pensar que no ets un cas tan únic. O sí.
PS: i per als que tingueu curiositat per saber més d’aquesta creadora, docent i actriu, us poso un enllaç a una entrevista que li vaig fer uns dies després, no us la perdeu!
Deixa un comentari